INFORMACIÓ
Número de fitxa | 3111

Subgènere | Cançons

Estil | Redoblat

Temàtica | Social

Subtemàtica |

Autor | Josep Ribas Ribas, Pep Xico Bet. Sant Agustí des Vedrà. (n. 1876 o 1875).

Cantador | Josep Ribas Ribas, Pep Xico Bet. Sant Agustí des Vedrà. (n. 1876 o 1875).

Recollit per | Isidor Macabich

Transcrit per | Isidor Marí

Data | 1914

Font | "Pep Xico Bet (1876-1937) Vida i cançons. Isidor Marí / Pep Ribas Hereva. Can Imprès Impremta. Eivissa 2017 ISBN: 978- 84-92951-38-3 Pàg. 65-71

Observacions | Els darrers 5 mots de la cançó conformen la lletra de la cançó En aquesta illa tan pobra inclosa al disc del mateix nom del grup UC

Déu mos defens de mala hora...

Déu mos defens de mala hora.

Déu mos defens de mala hora i ems 1 sempre de mal I i ems dongui salut i força per seguir sempre endavant i després sortir amb victori d'aquesta guerra naval.2 Ja mo'n quedarem memori, si es temps no es va millorant. S'han seguit moltes de coses en sa centuri que estam. L'Espanya va quedant pobra, rebaixa molts d'habitants.3 Vent-mo'n obligats per força, mo' n'hem d'anar separant, deixant sa pàtria nostra i algun sa dona i infants, i això és una cosa grossa com bé hi estam reparant, que una nació tan forta, ane què ems veim arribant, que ses altres en fan mofla i ems han d'anar auxiliant. Mos toca formar a la cola poguent ser sa de davant, que no té diners ni esquadra,4 comerç ni endustrials. No vol aprovar ses obres que s'han anat inventant, no hi ha ensenyances ni escoles, ses llums es van apagant. Mos quedarem a les fosques, si mos anam descuidant, per mor de quatre teiòlegs 5 que mos estan explotant i amb ses seues ceremonis enganyen es ignorants. Voldria em donassen orde d'anar-los sentenciant. Jo els duria a rompre roca donant-los molt poc descans, tot un any menjant pa d'ordi, per companatge enciam, [i]6 per dormir paia nova, per beure aigua mineral: ja aprimarien ses molles, ja minvarien de sang. Altri arreglarà ses coses, jo em tocarà es "nar callant, i menjar-me ses escorxes que a ells els aniran quedant. Déu mos defens de mala hora... II El món és mal de compendre des modo que està arreglat. No hi ha pressona amb prou sebre que bé l'haja estudiat, ni que haja pogut compendre si estam enmig o as costat. No es troba línia recta per arribar a s'altre cap. Per la mar i per la terra tot està ben fabricat, i és una obra molt perfecta que el bon Jesús ha criat, i pe' sa naturalesa, roda que mai s'ha aturat. S'aigo va regant la terra i es sol dona claredat. Produeix molta riquesa, però no hi ha igualdat, que uns viuen en sa pobresa i es altres molt recreiats, xalant i comptant moneda fins que n'han omplit un sac. I es que no té bona hisenda tampoc no pot coir blat. Sa meua és molt falaguera, perquè no l'he millorat, mai no m'ha donat quimena, perquè és un terreny molt flac, tot roques i peladeia, no hi ha cap bocí arrancat. Ja hei fet malbé de sa reia de tant de rascar amb so tap, i en "ver de perdre sa feina, val més dormir descansat i aprofitar bé es diumenges i es dies assenyalats. Jo m'agraden molt ses festes, passejar per dins ciutat de sa Plaça a s'Alamera amb so capell decantat, a veure ses marineres7 com porten es merinyac. Se'n van pe' sa carretera amb un pas molt estirat, i a Jesús van a fer es reso demanant amb humildat que els gordi sa fia seua de caure en mans des soldats, i que en Pepe prompte vengui molt ric i ben reforçat. Mirau que en tenc de xerrera! Direu que som malcriat. Si alguna em sentís i em pega, és lo que me tenc gonyat. Si em cuidàs de ca meua, tot estiria excusat, però cantant i fent vega pas es temps més aviat, i un es distreu de sa pena si es mal no és molt carregat. Sa salut no és com sa febre, i es que és fadrí no és casat, i ses al·lotes solteres porten el món encantat, encara que siguin véies representen poca edat, perquè s'allisen sa clenxa i heu duen tot ben posat, fan ball com ses orenelles i tenen cant de teulat. Mirau si són punyeteres! Per això m'han enganyat, perquè són molt llamineres i amb so parlar lliberal, i lo que busquen un home que sigui ric i formal. Déu mos defens de mala hora.. III Sa vida d'un home passa d'un modo molt natural, que és igual que una balança molt fina, si hi reparau. Primer puja, llavò baixa, quan sa persona decau. Mentre que és petit descansa, sa mare el va alimentant. Prompte ja arriba a sa taia que l'han d'anar castigant, per donar-li ensenyança i anar-lo civilisant. De vint anys fins a seixanta trebaia com un esclau, i en arribar an es vuitanta s'esquena ja li fa mal, ja hem fet sa nostra campanya, molts som que no hi arribam. Si ems posam a cavil:lar-hi, tot lo que mos va passant, tenim motius per anar-hi, per aquest món, tontejant, i amb sa memori torbada, veiguent lo que ems va passant. Percura pe" sa salut, que és es timó principal per amarinar es llaút i poder seguir endavant, amb un temps tan corremput com avui mos encontram. L'any tretze va dur mal punt, ja es va demostrar bastant, i el catorze serà cru: molt fort mos va amenaçant. I el quinze, que no l'hem vist,8 Déu mo'l vaja presentant molt abundós i feliç, que ho puguem contar molts anys. Jo anit m'he posat d'explic, quissà us "niré molestant. Es meu discurs és petit, vaig ser mal estudiant, per això no hei ascendit ni hei pogut pujar més grau de s'ofici que pratic. M'hauré d'anar conformant. Si no vaig molt ben vestit, ni port sa roba elegant, un coloret més sofrit, que així no s'embruta tant. Jo m'enamor des teixit, que amb so dibuix hi ha engany, jo sempre hei set molt amic: de ses coses naturals, i en veure un bulto postís ja sembla que no hi escau. Cada dia surten modes i el món es va reformant. Déu mos defens de mala hora... IV Jo us vui parlar d'una cosa, veiam equè m'hi direu. Ja ems convé mentre que és hora i s'hi pot posar remei, que hi haurà una desrota quan manco mo'n temerem, que ses al·lotes i mosses s'han girat quantra es govern. Ses casades van a closes, ses coses prenen mal peu. Si segueix s'embarg des hòmens, no sé ane què arribarem. S'haurà de fer una torre per dalt es puig de s'Avenc, i amb artilleria bona quissà mos defensarem. Jo per una tota sola no som covard ni li tem, però si són tres o quatre9 ja hei de quedar malament. Ses meues armes no hi poden, ni es gènit tampoc lo tenc. Ja veig que em tocarà córrer, si tenc algun contratemps. Jo som de màquina doble, faç més camí que no es tren, i en ser que es vent em ve en popa no em mareja la corrent. Sa vela s'ompli i fa bossa i es llaút taia es rompents, que és molt finet de sa proa per baraiar amb so mal temps, i amb so timó prenc sa volta pes llevant o pes ponent, i en "ver revisat la costa me'n torn an es campament, que ho vui posar tot en nota, si hei vist algun moiment, que hem de formar ministeri de lo que es va contenguent. En aquesta illa tan pobra, [i] es que la van governant taien per allí on volen i es queden sa millor part, i a Madrid fan festes grosses amb lo que es va recaudant. Tot són cotxes i carrosses, diputats i generals i es que neix pobre que es morga sense un dia de descans.10 Déu mos defens de mala hora..

1 Observem de nou l'alternança entre el diftong tònic ua i la vocal o, característica del parlar agustiner d'aquell temps. 2 És possible que es refereixi a les guerres colonials de Cuba i de les Filipines. 3La decadència d'Espanya és un tema freqüent en les cançons de Pep Xico Bet 4Notem que segons la rima, es devia pronunciar escodra. 5 En la transcripció que conservava Macabich amb lletra de Villangómez. la paraula teòlegs ha estat substituïda per traïdors. Aquesta dura crítica segurament va induir a fer el canvi, que trencava la rima, i en definitiva podria ser una de les raons per les quals en Macabich no hagués publicat aquesta cançó. 6 Aquest vers tenia una síl·laba de menys, que Villangómez resol afegint-hi aquesta conjunció 7Aquí, segurament, amb el sentit d'al·lotes de la Marina 8Aquestes referències, com hem dit, permeten datar la cançó al començament de 1914 9 Segons la rima, es devia pronunciar cotre 10 Aquest fragment, des de "En aquesta illa tan pobra", va ser difós per Marià Villangómez al seu Llibre d'Eivissa (Barcelona: Ed. Selecta, 1957), p. 73.