Cançoner de les Pitiüses

Quan Déu vol sa sort canvia, ja podem considerar, ningú que no hi porfedíiga, per voler-la canviar, I que un té sa planeta escrita des que vàrem néixer ençà, i coneixem que ens [ho] dicta com mos hem d'encaminar per no caure en cap delicte que ens puga perjudicar. Molts els pareix [cosa] impossible que el món mos puga enganyar [i a] jo em pareix cosa possible, no vui tant adelantar. Sa passió em mortifica i em sentencia pecar, no creguent qui m'advertia i em devia encaminar, [jo] cregut que millor aniria regint-me pes meu pensar. I si tantot algun dia mon cor "ves de sospirar, de ningú no em queixaria ni em podria interessar, si tu em dónes despedida, que això molt fàcil serà, cosa que pareix mentida sentint es teu bon parlar. Des pares teus i família no en tenc cap mal per contar, que tenc molt de què agrair-los i entenent los ho vui dar, que sense res que agrair-me bondat seua ho deu causar, que en venir em donen cadira i es lloc per seure i estar propet de sa seua fia, que amb ella puc conversar. Tu m'has dit que et folgaries de sebre bé es meu pensar: jo te'l declarc en seguida, paraules que hi pots firmar i estar contenta i tranquila si et folgues amb jo parlar, finsos arribar un dia que Déu mos va destinar per viure amb alegria o bé vent a sospirar.¹ Ja sé et contén cada dia lo que ara et vui explicar. Mon cor s'enyora i sospira, quan dorm no pot descansar, cada hora em pareix un dia des que no t'hei vist ençà. Quan Déu vol sa sort canvia... II Per "nar²de casa a ca teua tenc es camí mesurat. Venguent pe' sa carretera hei de mester quatre quarts, i si pas pe' sa drecera just adelant sa meitat. En arribar dalt de s'era m'aturc i encenc es tabac, i amb aquella fumarella me'n venc tot determinat devora aquesta donzella que seu [en]³ es meu costat. Mon cor s'ha enamorat d'ella, i això hei experimentat, passió tan verdadera mai no l'havia portat. Jo te vui gastar⁴ una broma parlant amb formalitat: jo te⁵ vui pendre per dona si mai n'he de tenir cap, sa teua mare per sogra i es teus germans per cunyats. Repara amb quant poca cosa un matremoni arreglat, pensa ni mancos fer espòlits, ni tan sols "ver-ne parlat. Tu enc que no em tornis resposta, dins el teu cor pensaràs que vols esperar un jove que siga més heretat. Ses meues rendes són poques, no en tenc ni me n'han deixat, per això no te figures que n'estiga enteressat, que sense ses mateixes altures⁶ hi he viscut i medrat, i un pobre no fent usures pot viure amb tranquilidat i conservar sa conducta com si fos més heretat, i fàcilment algun dia puga arribar a alcançar tenir l'ànima tan digna com sa des més ric que hi ha. Quan Déu vol sa sort canvia... III Per posar amb poques lletres un nom sense abreviar,⁷ per posar Maria Rosa són tres⁸ i un punt separat, i un que no sapi de notes s'hi trobarà embolicat, que enc que posi cinc ni quatre⁹ no en sabrà fer parlar cap. Passa igual amb una al·lota, que un lo té ben practicat, de sa conversa es demostra però es secret té guardat, i un altre de més enfora, d'un bocinet retirat, basta amb una senya sola per entendre's aviat. Jo i tu, enc que hem parlat de voltes, mon cor no t'ha exprimentat no sap si de jo et burles o si em vas amb lleialtat, i as cap de sa correguda mon cor si es troba enganyat. Pensaré que Déu mos ajuda,¹⁰ cada u en es seu estat. Sa sort de ses criatures ningú del món no la sap, no es troben amb escriptures ni en negun llibre firmat. La mort amb poc temps abusa de sa nostra llibertat, quan ve no tenim excusa, molt prompte s'ha apoderat de ses forces i bravures, i el cos queda assossegat. Això és lo que més m'apura i em causa temeridat, de pensar que no hi ha duda que tots n'hem de ser passats, que som igual que sa fruita que cau en "ver madurat, i en es cent anys una mida que pocs n'hi fés arribar i en es cinquanta fa via i a la carrera se'n va fins arribar an es destino, que d'allí no es pot passar. Quan Déu vol sa sort canvia...