Cançoner de les Pitiüses

Ja estam en temps de matances: parlem des botifarrons, I que és una fruita que agrada casi a tot qui du calçons. Ses dones em diran ase, que en fasca reflexions, que elles són ses que trebaien per poder fer bons bacons per després poder menjar-ne i poder-se untar es jonois. Per això hem de regalar-los un bocinet des més bons, que el tenen per dalt ses garres, allí propet des naixons. Se li dóna un nom tan raro que per dir-ho no sé com. Naltros el feim servir a casa per estacar-hi es punxons o "gúies de cosir sarris, que així no van de remolc. S'altre dia va passar-me un cas que me n'estrany molt, que va venir una iaia fent grans lamentacions així devers alba clara, no havia sortit es sol, i acabat va declarar-me ses seues intencions, que si volia deixar-la-hi que m'ho agrairia molt: "Tenc una fia malalta que pateix a cabussons, que quan li agafa sa rampa jo de veure-la em borron i aquest matí s'encontrava seca des gargamellons, i dant-li una fregada se li lleva es mal humor. Jo també n'he set passada de semejants funcions. Vaig tenir una setmana que em vaig veure patir molt. Va ser una empaiolada que Déu ne guardi tothom, i llavò vaig adobar-me ara us explicaré com: fent aigo de garavanços bullits dins un picarol i aigo d'encamforada i un poc de sabó des moll i esbrunyir-me sa quintana i fregar sempre ben fort i caldo de coua blanca fet des mes de juriol. Cregueu que per agafar-ne em va arribar a costar prou: me'n 'via d'anar a esperar-les per darrere es caps cantons. Jo caçava amb una trampa que esclatava bons pitons i amb una cosa i amb s'altra en vaig "ver de gastar molts, però vaig quedar curada, moltes gracis a Déu don. " Ja estam en temps de matances: parlem des botifarrons. II Si us dic quin ofici tenc, veiam si us agradarà. Enguany que és un any dolent m'he posat a trebaiar: faç sedassos i garbells i s'ormeig d'anar a pescar, també adob volantiners, veig que els sé molt bé equipar, i alguns ratos m'entretenc ensenyant d'engarronar an es que en són ignocents que prou quissà els convendrà, es fer poteres no ho tenc, quissà prou falta em farà, perquè ara estam en un temps que ve bé algun calamar i es venen a preu corrent, que és es peix millor que hi ha. Jo en solc agafar sovent, som pràtic de curricà. Jo avui "gués estat content de poder-vo'n covidar, emperò ahir sa corrent em pens que me'ls va llevar. Jo lutxava quantra es temps i no ho he pogut fer aplacar,¹ i això que rés ben sovent, de jo Déu no es pot queixar, i vent que em va malament m'avesaré a flastomar. Si us digués lo que em contén, no vo'n poreu estranyar perquè molts defectes tenc que no me'ls som bo a llevar. Jo crec que un des més dolents em pervé des festejar. Es dilluns principalment no som bo per trebaiar, ni mancos si és dolent no tenc gana de menjar sinó algun ouet calent o guisat de bacallà. Jo som poc convenient pes que m'ha de governar: de fer feina no n'entenc, m'agrada més passejar. Per això ara em mantenc com es més senyor que hi ha, que d'anar vestit com ells cap dret no n'he de pagar ni manco es bigot que tenc no me l'he vuigut taiar. Retorcint-me'l pas es temps quan s'al·lota es va a mudar, que sempre surten usances per anar-hi amb porfessons. Ja estam en temps de matances: parlem des botifarrons. III Si es calendari va bé dona molt fortes nevades, i en so gener i febrer, dies de molta borrasca. Bon temps per aquell que té lo que ha mester dins sa casa. Sa dona dalt es graner i an es davall sobrassades, molt de blat dins un paier, d'oli dos o tres aufabis, i en sa paret un quinquer per enlluminar sa casa. Jo d'això en curtejaré, perquè casi tot me falta, i un favor et demanaré anit abantes d'anar-me'n. Falten set dies per fer vuit dies que va passar-me un succeit falaguer però digne de contar-lo. Jo llegia amb un paper que ho era màgica blanca i vaig trobar que es pot fer tot de tot classe de trampa, que hasta i tot poria ser poder dur s'al·lota a casa. Una, sa que caiga bé, jo no he fet sa ideia encara. Si tu em vols i ho trobes bé pot ser que es dos facem tractes, que em trob un home solter ja ho coneixes amb sa cara i me pareix que em convé una per acompanyar-me, perquè s'hivern que ara ve serà gelat i m'espanta, i algun matí em trobaré arrufat davall es catre, tremolant com un paper en ser que el toca s'oratge. Si tu em vols deixar es braser, així pot ser que m'escalfi i en ser que el remenaré ja aniré molt amb cuidado, no te'l destornillaré sense abantes avisar-te, i si veim que no et convé per un estil o pe' s'altre, jo faré lo que podré per en tot complimentar-te, i si al cas s'estravé que es dos siguem un pe' s'altre, .../... jo no crec que ems hi posàssem² per molt poca cantidat que poria ser quedar-me'n un quart de rova o passat sa teua me pareix sana, no crec que s'haixga encucat, perquè ets molt bona hortolana, que ho tens molt ben trebaiat, i en ses llunes de sembrar-la també hi deus "ver reparat. Jo de veure es teu caràcter de tu me n'he enamorat. Voldria en tenguesses falta i em prenguesses per criat, que així poria tractar-te i trebaiar as teu costat, que en venir sa matinada 'niríem a girar taps. Per quan se conegués s'alba ja estiríem aixecats, que ara que ses nits són llargues ja mos hauríem cansat d'estar davall sa flassada i allina amb so cap tapat. Dormir molt no és cosa sana, que un se troba marejat. El sandemà un no és amo de sa seua haubelidat,³ que tot són estiragassos i ensignos de malcriat. Jo des que em faig aquest càlcul me pareix que hi he gonyat, perquè en fer ses vetles llargues em trob més espavilat cavil·lant en ses paraules que jo i tu mos hem cantat. Ja me'n dius que em ben agraden si són amb formalidat, i si tantot fossen falses altres voltes s'ha passat amb jóvens que festejaven i s'al·lota els ha enganyat perquè n'ha vist algun altre que més li deu "ver agradat, i això cada dia es passa que el món està destorbat. S'ambició és una plaga que pertot ja s'ha escampat, i uns ho són de sa sembrada i altres n'estan empeltats. Jo lo que toca per ara mai n'he anat molt carregat. Si una al·lota m'agrada ja no mir més calidats, ja no mir més calidats i amb ella segueix parlant fins que se n'haixga cansat i em donga sa desvisada. Per ara mai m'ha passat i no ho dic per alabar-me que es dia menos pensat em trobaré amb aquest xasco. Jo ja me'n vaig conformat en ser que parteix de casa. IV Ja rato ha que convers sense tu fer-me resposta. Cobles ja te n'he dit tres i aquesta és sa que fa cotre. Temps ha que et "via promès de fer-te una cançó nova, i en nom de Déu ja ho he atès i anit te la donc a prova, que estic en es mots darrers, que molt pocs més me'n recorden. Dispensa si no compleix conforme el cor teu se gonya: jo no en puc oferir més ja casi neguna cosa, que jo i tu som estrangers, només puc venir de voltes, que encara que no vuigués hauria de quedar fora, que si no arrib des primers puc tornar a prendre sa porta més felló que si no et vés amb un altre a fer xacota i amb algun que t'asverteix i et parla de jo de voltes. Ja diuen si s'ofereix que no dic sa cosa bona, que ni manco no em mereix que en venir et mudis sa roba i an aqueixos batxillers que et diuen tantes de coses ja els donaràs si el cas és quan tornin l'enhorabona d'uns quants foracortoners que saben parlar i fer broma. Emperò per ells només i no criticant persones, que es jove que es deverteix anant pel món i fa broma sense agraviar es demés ja pot quedar-se amb so compte que en sa conducta llueix pes gust d'aquell que l'escolta, enc que avui ja n'hi ha més que es miren una altra cosa. Posen sa fe en sos diners i pensen que això els fa més grossos Molt bona veritat és que en aquest món donen força, que es que en té tots es demés pareix que li gorden rotlo, que no vesteix lo mateix, sempre va de bona roba, i un pobre l'encobeieix molt poc si no li emporta. No el necessita per res i molt poc li acomoda. Jo experienci ja en tenc: cada dia em passen coses, que un veu a fer es compliments an els que més poc s'ho gonyen perquè posseiexen béns i són d'una casa bona. Jo que som pobre i no en tenc nengú em voldria a sa porta i així mateix vaig content i això és lo que hi importa, un viure tranquilament i deixar anar més hestoris, que aquest món prest l'hem passat, que és de molt poca durada: passa com un nevolat amb un dia d'oratjada, que amb un istant ha tapat es sol que ems enlluminava i queda un temps enfoscat que no pareix es d'abantes. Just representa s'edat d'una pressona anciana