Cançoner de les Pitiüses

Jo he fet una cançó nova: mentides no en faltaran, I que estan d'aquest maniobre¹ tot lo altre va més car, i en anar per ses xacotes no n'heu sentit tantes mai com mo'n deim jo i ses al·lotes en ser que mos encontram. Però en conversar amb ses vostres no els ne solc dir casi mai. M'agraden perquè són gopes,² ara que els ho dic davant, que en sa cara no demostren ser fies de majoral. Pos que sabreu lo que us costen si així ho anau arreglant, perquè sa fornada nova basta valer alguns reials i es polvos de s'olor bona també que van endavant. Duis sa xacolata a arroves, deis que encara que us hi guany³ no us faltarà bon comodo per poder-la anar gastant, mentre que és pastosa amolla'n i es hòmens sempre cauran.⁴ Cada dia surten coses pe' s'illa anar perfundant. Ses majores no reposen i a tot temps pelen secanys. Llavò van de porta en porta fent-se ensenyar es més estranys: es de sa vieta roja i es que no la hi tenen tant. Des llisos ja no hi importa: d'aquells se'n fan davantals d'alpaca i en parlen totes i alguna se'n van comprant i llavò se li embotonen un perfil fins vora dalt. Dos o tres se n'enfistonen i se'ls posen per davall i surten com a palomes pensant que algú enganyaran i són molts es que cargolen, que això no és natural, que hastes es cabeis s'enrotllen i unes grans banyes se fan. Just pareixen el dimontri Déu m'hi deix anar acostant cap a ses al·lotes jóvens de setze o disset anys. Reparau en ses majores que sempre van reüllant, si encerten a ser geloses miren per entre ses mans i si és un de casa bona diuen "ell no fa cap mal que engoitem, que no els importa, que només l'escalivam", que si torna alguna volta crec que algun tracto faran. Ell parlen de coses fondes i algun resultat duran. Jo he fet una cançó nova: mentides no en faltaran. II Jo he parlat de ses al·lotes i ha set cas poc impensat, que elles són molt rabioses i d'un gènit guerrejat i jo me'n vaig tot a l'hora mans franques i molt fiat, mirau si sortissen totes amb so revòlver parat, jo m'ha de tocar per força quedar desacreditat, perquè elles poc ho raonen abantes d'haver pigat. Jo ara ja he fet es comptes com poria ser salvat demanant-los perdó prompte i ses mans damunt es cap, si elles són llastimoses, aviat s'han aplacat, que em veuran un al·lot jove i poc acoraçonat i ems allargarem sa bossa i cremarem es tabac. Llavò els declararé coses que en tenia volentat, que de casar-me en tenc gola si puc aginyar-ne cap. Direu que he fet un mal compte, que és un any esgarrapat, jo no conec en cap cosa que un tropi perdicat,⁵ si es quetrempar mo'n sobra si he de dir la veritat. Tenim dos aufabis d'oli que no les hem encetat i una matança loca, tot està encanastrat. Si no hi hem tengut endolla, tenc un paier ple de blat. Lo que ems falta és es quecoure i això es compra més barat. Porem passar alguna volta de moniatos torrats i amb dos gallines que ems ponguen compram arròs i sobrat. Lo que em falten són es mobles i ja en tenc d'encarregats, dos flassades de Mallorca i uns llençols empuntillats, matalàs de llana bona i un de cli, que és més barat, i es llit el vull color d'oli i es capçaleró brodat d'aqueixos de Barcelona de deu reials o passat, mosquiter, que me n'hi posin, que ja els ho he encarregat, que no m'agraden ses coses sense estar amb comodidat, ni vull que em piquin sa dona: vull poder estar descansat, ni a jo tampoc no importa, que també som delicat i es moscards van a tota hora i és un bitxo malcriat.