Cançoner de les Pitiüses

No estigues enteressada que anit queda concluït: en sa idea que tenc ara no et faré més embolic, I ni tornaré a afalagar-te perquè mos facem amics, que amb aquesta volta acaba. Jo et venc a donar es desvís abantes que tu no parlis de treure'm de per enmig. Miraré de retirar-me, enc que em causa un gran sentit, i anar a festejar amb ses altres, ja que tu m'has avorrit. D'ençà que estàs enterada d'alcançar tan bons partits, ja no pots parlar amb sos altres, es que no som de lloc ric, que et tenen encomanada, quan ve un dia polit, que els has de guardar sa tarda¹ i en temps² que no te n'oblids. Tu de resposta tornaves: "Ja et faré es favor complit, si no és as matí a sa tarda, que així ja hi ets per la nit, i farem una parlada de lo que ens ha succeït, parlant d'aquest i aquell altre, i coses de gran explic." No planygues una rialla, si sents un mot deseixit, si segueix sa taliana que seguia ara una nit, parlant d'anells i racades i des mocadors polits i roba de sa més cara, perquè en sols portar vestits i si t'ho prens per fiscada pots creure que te la dic, [i]³ no estigues enteressada que anit queda concluït... II Jo m'he vist en compromisos que també em daven calor, que he set per certes noticis perseguit des falucó ⁴ i més de coranta espies a més des cabo major i per sa primer[a]⁵ vegada de botar-me trascantó. Jo li vaig preguntar a l'acte que què volia de jo, i em va dir amb una paraula que sentir una cançó. Jo llavò li contestava d'aquesta condició: De cantar en tenc poca gana ves apartant-te de jo." I un rato porfediàrem, un que sí, s'altre que no, de modo que no tractàrem ni mos quedàrem amics, [i] no estigues enteressada, que anit queda concluït: per sa idea que tenc ara no et faré més embolic