Cançoner de les Pitiüses

Ja que ho deis vo'n diré una que encara no l'heu sentit I La vaig fer en s'illa de Cuba, que vo'n vui dar un explic, parlant de s'agricultura i es costums d'aquell país, que allí s'hi fabrica sucre, licors i molt d'esperit, i alguna negra revulla que un s'hi lleparia es dits: més sanes que una lletuga quan s'hortolà l'ha coit, que allí no hi ha compostura ni es perd roba en sos vestits. Només porten una brusa per parar-se des mosquits. Ja que ho deis vo'n diré una que encara no l'heu sentit. II Que vàrem partir de casa es dia quatre de maig, fent rumbo cap a l'Havana molt trist i desconsolat, que un bon motiu m'emportava, moltes ansis dins es cap, i a deu de juny arribàrem en aquell port destinats, que quan mos desembarcàvem conegueren¹ novedats. Sa gent estava agrupada per dins aquella ciutat. Sa moratori reinava i es trebais 'vien parat. Jo vaig dar una rodada: poc temps vaig estar parat i trobí feina i guanyava un jornal acomodat. De menjar també en sobrava: no hi "gut de quedar empenyat, ni m'he trobat cap vegada amb molta necessidat ni cap malaltia llarga ni dins sa presó tancat. I ara ja torn a ser a casa, tots els he vist i abraçat. Ja he fet aquesta campanya, no n'estic enteressat. Un veu món i es desenganya des modo que està format. No l'he volgut fer molt llarga perquè no m'hi he alegrat, que aquell país no m'agrada: sembla bestiar mesclat. Negres, xinos i mulatos n'hi ha més de la meitat. Llavò també hi ha gent blanca, guapos i ben refinats, que descendeixen d'Espanya [i] són tot una germandat. Ja que ho deis vo 'n diré una que encara no l'heu sentit.