Cançoner de les Pitiüses

Manant-me tan francament es que em pot negar s'entrada I em serà convenient obeir de bona gana. Jo voluntat sempre en tenc amb sa gent d'aquesta casa. S'al·lota principalment és d'un gènit que m'agrada, que em sol gastar compliment quan feim alguna parlada. Jo es diumenge m'entretenc per aquí alguna vegada: també per un altre vent sembla que no hi tenc durada, que sempre es meu pensament estar as teu costat reclama. Si ho conseguís igualment i em donassis confiança, [jo hi] viuria tranquil·lament¹ amb alegria i folgança, però hi ha inconvenient per fer-te aquesta demanda: no som tot sol qui et pretén, jo sé que n'hi ha molts altres que et fan bons acolliments i t'ofereixen 'bundanci. Jo que som pobre i no tenc hauré de parlar-te d'altre, d'un lloc més diferent² en ser que amb tu siga clara. Defectes me'n troben cent, que t'ho diuen a la cara, i a jo em fan l'acatament just com si m'apreciassen. Jo per usar de prudent fer reunió m'agrada i es donar consells dolents no me pareix necessari, perquè un mal aguiament pot portar una desgraci. Jo sempre tendré present enstruccions que em donaven: quan encara era aprenent es mestre mos ensenyava, però hi vaig anar poc temps, coneixereu que em fa falta. Per això som poc corrent i he pres una mala marxa, trebai per anar visquent no em puc entretenir amb altre, manant-me tan francament es que em pot negar s entrada. II Jo es creure sempre m'agrada, mai m'he fet deficultós, i en anar a una cantada dir una cançó o dos, però anit, que no ho pensava, quissà em serà més costós: no les tenc estudiades, només me n'enrecord mots, però haureu de disculpar-me si al cas tantot m'equivoc, i pensar que me n'és causa que ho som poc descorregut: quan han dit cançons usades que tothom les ha sabut, no fa molt de temps encara que em cuidí trobar perdut navegant en terra plana o millor dit assegut, que hi va haver una cantada sense jo haver-ho sabut, n'hi 'via que n'estrenaven que sentir-les dava gust. Tu eres una de tantes, jo pens que no m'equivoc, i es companyons m'ajudaven; jo em cuidí trobar perdut,³ sentia cremor en sa cara i el cor em feia algun bot, i anit he partit de casa una mica recelós. No he vengut per a venjar-me, però faré lo que puc. Jo⁴ de gent d'aquesta casa agravi mai n'he tengut, i en lo que pugui manau-me que estic per fer-vos es gust, i no ho pareix, en paraules, perquè en res altre no puc, que som de poc valiment, però Déu va ajudant-me que em puc viure alegrement venguent alguna vegada. Jo trob es devertiment en venir an aquesta casa, perquè en tenir-te present ja no em fa falta res altre, manant-me tan francament es que em pot negar s 'entrada. III En so mes de juriol, es dia deu a sa tarda, a sa baixada des sol, quan sa calor demancava, en rumbo a Cala de Bou vaig partir prompte de casa, perquè en es pou d'en Mosson sa festa s'hi celebrava. Allí vaig conèixer molts que no els coneixia abantes. Mira si va dur bon nom que comencí a pratigar-te i de llavor ençà cavil molt amb tu més que en cap altra.⁵ Ses teues intencions tal volta no són semblades, que et donen molts de soplons i quantra jo tal vegada n'hi ha que els agrada molt si poden ser més que es altres. Jo amb sa meitat em conform lo que toca finsos ara i és perquè em reflexion que el món no ha acabat encara, (i) per tenir premis d'honor o guanyar alguna medalla s'han d'haver fet accions que es mereixguen creu de paga. Jo veig que tampoc no som com es que fan avançades que només vaig per el món perquè és estil que m'agrada i un s'arriba a alegrar molt o a voltes un té encontrades. Jo he arribat a ocasions que casi tot sol parlava quan me mirava es calçons de pes baixos de sa cama i em feia reflexions de quin modo s'encontraven, que vaig a buscar eriçons dos o tres nits per setmana. Per dins aqueixos racons és lloc que n'hi ha abundanci que si altre no, ja escolt a on tenen sa posada, [i] si caminant m'acalor, m'atur per davall un arbre i allí em vaig entretenguent es temps de fer un cigarro i abantes de molt de temps ja torn a prendre sa marxa i es camí vaig seguiguent que em du dret a sa font Blanca i arrib a casa content amb ses mans dins sa butxaca [i] manant-me tan francament es que em pot negar s'entrada. IV Ha set per a saludar-te es dir-te aquesta cançó dispensa'm si no t'agrada no hi tenc la graci mellor però el meu cor cavilava antes d'agafar es tambor, sa idea havia formada de dar-te relació, però ses meues paraules són de dolent pagador. No és perquè les tenga falses, ja serà coneixedor: jo t'he dit que amb tu portava sempre bona intenció, pots estar ben descansada si et folgues de parlar amb jo. Si t'arregles com fins ara qualsevol ocasió jo estic per acompanyar-te pes poble i fora quartó i a onsevuiga que vagis pots comptar amb un servidor: ses festes assenyalades les tenc guardades per tu en no ser que tu o es altres s'haiguen acansat de jo. Ja consivir que ta mare deu tenir massa raó, que fa ses vetlades llargues en poder conversar amb tu que per quan arrib a casa molt prompte es veu sa claror cap a sa banda de s'alba, que es solei fa resplendor, i això és un compte dolent per tu i tots es de la casa que el sandemà no vuiguent. un du en sos ulls sa migranya, que un té un decaigament just com una terciana [i] manant-me tan francament es que em pot negar s'entrada. V? Jo he vengut per dir-te coses tot es temps que estiga aquí. Si gast paraules puntoses, no ens hem de desavenir: ja en sentiràs d'amoroses abans d'arribar es matí. Si fos que així, gastant bromes, mos poguéssim avenir, jo et convid qualsevol hora si no t'has de penedir.