Cançoner de les Pitiüses

Déu mos defens de mala hora o signe desgraciat I Segon diumenge en setembre vaig ser molt desgraciat jo me'n recordaré sempre i ho portaré dins es cap de lo que va succeir-me basta que tothom ja ho sap començaré en es principi que ja us "via anunciat es matí me n'aní a Vila que en tenia voluntat ma mare sé que va dir-me "Ja tornaràs aviat" [i] jo en sa idea d'obeir-la si he de dir la veritat, però llavò va seguir-me molt al revés canviat. Vaig anar a una casa de coneguts i estimats, a posta per passar es rato lo qual va ser veritat, i allí va venir es contrari, sort que Déu mos "via dat, i jugàrem a les cartes que és costum d'antiguedat i es dos ja porfediàrem i rompérem s'amistat i d'allina mo' n'anàrem, però no desafiats. A les tres passat migdia mos tornàrem a encontrar allí davant s'oficina que tothom sap on està i molta de gent que hi "via, de per tota part n'hi ha, i es guardis just de seguida ja em vengueren a buscar i una parella i es cabo m'hi varen acompanyar. An es jutge em presentaren, que ho anàs a declarar. Vaig estar tota sa tarda amb ell i es seu escrivà. De tot lo que em preguntaren jo no som bo a comparar, [i] quan es solei s'enramava per amunt vàrem pigar. Dret a sa presó em portaven i un poc abans d'arribar ja vaig sentir ses campanes que el varen assenyalar: ja s'ha mort, en pau descansi, jo dins mon cor vaig pensar [i] que Déu de naltros s'apiadga fil de tot pobre crestià. I a sa lleona¹ em posaren; vuit dies hi vaig estar, que no podia parlar-hi amb cap amic ni germà ni en ninguna altra persona que s'hi fos enteressat Déu mos defens de mala hora o signe desgraciat. II Perquè quan varen donar sa notici an es de casa ma mare no es va arriscar a venir aquell dia encara, que es disgust li va privar de poder assistir amb sos altres. Però es major va baixar, Déu Nostro Senyor li pagui, [i] jo que el sapi respectar, que m'ha servit de bon pare, que em vengué a portar menjar, que pogués alimentar-me. Per llavò no el vaig gastar, perquè no en tenia gana: no m'ho poria enviar, de veure lo que em passava, per això no el vaig llençar, jo me'l molt ben estimava,² que a la nit em serví es pa de capçal per acostar-me, i en so sostre em vaig tapar i sa roba que portava, perquè no me'n varen dar ni jo no vaig demanar-ne. Pes meus pares vaig clamar, que era lo que em recruava, i vaig sentir conversar, semblava, amb una veu baixa. Jo ja em vaig sobresaltar, i acabat vaig preguntar-los, i ells em varen contestar diguent aquestes paraules: "Ton pare deixa'l estar, no t'importa més parlar-ne, si tantot li vols resar, és lo que pot fer-li falta: tant ell com es teu germà s'altre dia perillaren a una mina que hi ha, que es espanyols hi treballen." Jo dins mon cor vaig pensar: i aquella pobreta mare, mirau que quan ho sabrà que hem augmentat sa desgraci, si la pogués abraçar o almancos aconhortar-la, però no sé quan serà, que sa llibertat me falta. No és que no siga una cosa per mi lo més estimat [i] Déu mos defens de mala hora o signe desgraciat. III Jo sempre em recordarà de sa primera vegada que em va venir a visitar sa meua estimada mare. Quan es porter la deixà entrar, [ja]³ rato ha que plorava. [I] per amunt varen pigar, [i] quan va ser davant s'entrada va caure i es va esmaiar. Quin quadro tan trist formava! Jo an es reixat vaig anar: més no poria acostar-me per allargar-li sa mà, sa llibertat me faltava. que Déu los ho pagarà i jo també els donc ses gracis, no puc deixar de parlar de lo que vos deia abantes: m'heu vengut a vesitar, quines vistes tan amargues! quant de desgust vos dec dar, en aquest pas que em veis ara, però us heu de conformar, que com jo n'hi ha molts d'altres, i us 'guera pogut donar més gran sentiment encara si em "guésseu duit a enterrar: ja no em veuríeu sa cara, ni podríem conversar per més que en tenguéssem gana. Quissà tot s'arreglarà més bé que no pensam ara, que prompte podré tornar a menjar en sa vostra taula i us podré tornar a ajudar, que és de lo que teniu falta, i per jo no hi heu d'estar tampoc tan atribolada, que en ser que us veig tan fellona mon cor queda trastornat, que he de pensar moltes voltes es discurs⁴ que us he donat, i de tant que un infant costa quan es pares l'han criat i l'han de veure tal volta per el món extraviat, és una pena molt grossa, ja ho sap qui li ha passat, [i] Déu mos defens de mala hora o signe desgraciat IV De tot lo que m'ha passat n'hi ha per fer una histori: per això he determinat de fer una cançó nova. Si veis que l'he mal lligat, no us estranyeu de cap cosa, que dins sa presó tancat "riba que un perd sa memori, que un se troba trastornat i veu que de tot és pobre, que es que perd sa llibertat ja és amo de poca cosa. Jo ara ja l'he conquistat: donc gracis a Déu cada hora, també an es meu abogat, que és una bona pressona, que molt fort s'ha enteressat perquè pogués sortir prompte, i alguns també han declarat per fer-me es favor que poden. Déu los pag la caridat i els do sempre una sort bona i els guardi de ser "gafats per la justeci en cap cosa, i jo també, d'ara avant, que sapi fer cosa bona, que puga anar navegant sense agraviar pressones, que en el món tots som germans i a vegades⁵ un no ho recorda. Per emprontitud se fan coses mal fetes a voltes, i ara, ja que junts estam en una reunió grossa, trob que no estaria mal demanar perdó an es poble, pau per tots en general, ses pressones que m'escolten, i també per ses dos parts, per sa meua i per sa vostra, que en sa meua sort poc bona bastants n'hauré agraviat [i] Déu mos defens de mala hora o signe desgraciat