Un romanço vui cantar,
no el sap tota criatura,
d'un enteniment dolent
que és causa de ma fortuna,
que anava fuit an el rei.
Vaig caminar setze llegües
sense mai nengú trobar
i es cap de setze llegües
una casa vaig topar.
A's criat d'aquesta casa
gràcies li tenc per donar,
que em va recoïr a ca seua
i em va donar per sopar.
Quan va ser la mitja nit
ses portes varen tocar.
-¿Qui és aixó –preguntaren-
que a tal hora vol entrar?
-¡Obriu depresa, an el rei
que un pageset ve a buscar!
Si aquest pageset se troba,
té senténcia de penjar.
Ja podeu pensà el cor meu
com s'havia de quedar;
tenir la vida perduda
i no poder-la defensar...
