Cançoner de les Pitiüses

Una cançó vull cantar per dir-vos sa veritat, que molta joventut d'ara volen molta llibertat: i per falta d'experiència moltes coses han passat. Si creguessin els seus pares no s'hi haurien trobat. Que alguns han marxat de casa per tenir-ne llibertat, i avorrits de passar gana i a casa seua han tornat; i en sa cara ben nigrada i alguns s'han suïcidat. Quan se n'anaren de casa en més no havien pensat; que deixaven els seus pares amb un cas desesperat; buscant-los per tota Espanya per sabre on 'vien anat. I per aquests pobres pares ja no hi ha tranquil·litat. Ja s'ha acabat s'alegria si mai en 'vien gastat, de pensar-hi que algun dia tots junts havien estat, i en bona harmonia, i tot s'havia acabat. En tan bona fe que els pujaven pensant tenir-ne algun al costat. I els altres 'nar-vos a veure i en dies assenyalats. i això ho és la trista vida que en aquet món hem trobat; passant moltes amargures fins que el [...], i despendim-se de sa vida que mal temps l'hem encontrat, que enc que s'hi vagi a sa lluna res no s'ha remediat; que s'han gastat molts milions sense donar resultat i molta misèria hi ha al món pels diners mal empleiats i molta ganduleria pels que mai han treballat. El món està trabocat no sé si es podrà tombar, que els accidents que han passat ja no és poden arreglar. I sa cançó ja està acabada i alguna altra n'hi haurà.