1ª cobla
Ja que em demanau cançons
i que siguen molt trempades,
que us pugueu alegrar i riure
sentint aquestes paraules.
ses rinyes no agraden gaire
si estan nics de veritat,
però cantant de porfèdia
s'hi riu per cada costat.
Aquestos que arriben ara,
cantadors de veritat,
pensant en s'enamorada
van de lo més animat.
Tu que ets un home tot toca,
de ses dones molt amic,
et daran algun pessic
que et colliran sa bajoca.
Tu que vas tan altivat
en veure una al·lota guapa,
si t'acapissa es teulat
cuida't que no te l'espanyga.
Ploma no en trobarà cap,
que jo hi duc molt de bagatge
per agafar una teulada
que es teulat puga alegrar-se.
No hi estigues descuidat
quan venga sa tiranyada,
terrol·la no n'hi ha cap
que no provi d'esvolar-se.
Vaig a mudar de tonada,
d'això ja n'estic cansat,
si jo perd ses messions
crec que tu els hauràs guanyat.
Parlem de ses al·lotes,
això sempre ens ha agradat:
poder-hi estar propet d'elles
i ser es seu enamorat.
2ª cobla
Jo tenc dos enamorades,
no sé quina m'estim més,
una la tenc pes diumenges,
s'altra pes dies feners.
Una és molt guapa de cara,
s'altra encara ho és molt més,
direu que estic molt xiflat,
jo no sé lo que és content.
No puc anar per ca seua
per mor des dir de sa gent,
i ara he fet un altra idea,
i vo' l'aniré diguent,
de passar de can Ventosa,
a sa vora des torrent.
Allí sí que n'hi ha una
xarradoreta talment,
sinó que és un poc doctora
que li dona es tractament.
Si la pogués posseir
ja hi estaria content,
La tendria dins sa caixa,
tapada amb paper d'argent,
tapada amb paper de plata
d'aquell finet tan lluent,
que no pogués rovellar-se
aquell ponent tant ardent.
