Cançoner de les Pitiüses

Dos germans amb voluntat festetgen una fadrina; hi tenen grans diferències per veure de qual seria. Son pare per fer es seu gust la donà an es que volia, la va donar a don Josep, diguent que la mereixia. Vegem ara don Joan, vegem com se quedarà. Se n'anà per la muntanya a fer vida d'ermità. A's cap de coranta dies an el palau va tornar. —¿Com és, criadeta mia? ¿Quines noves aquí hi ha? —Són unes noves tan tristes que no vo' les gos a dir, Que Na Roseta-Maria és enterrada d'ahir.— Don Joan que sent això, en terra cau esmortit, i fins passades dos hores no va recobrar es sentits. —Ara també podràs dir-me es lloc a on la portaren. —La dugueren al Roser i a un vas d'allí l'enterraren.— Don Joan que sent això, allines s'encaminà; bé fa per obrir sa tomba i no la pot espanyar. Treu s'espasa per matar-se i no la pot aixecar. —Això és la Mare de Déu, que ha volgut salvar la vida a un devot que el Sant Rosari li passava cada dia.— Diguent aquestes paraules es vas es va destapar i Na Roseta-Maria a la vida va tornar. Anarem an el Sant Pare per veure de qual seria, i ho va ser don Joan perquè de Déu li venia, que es casament i la mort li vengué tot en un dia.