En el palau del bon Rei
hi ha un trono d'or estampat;
a un cap hi té sa lluna
i a s'altre hi té es sol pintat.
Comtes i rics cavallers
per allí s'hi passejaven;
hi havia el comte Sano,
que de les llargues tirava;
també hi 'via el Comte Vei,
i així li va replicar:
—Tres fills tenc jo que un per un
nos 'vien d'acovardar.—
Comte Sano que això sent,
de la raó es va picar,
i li va dar una galtada
i el va tractar de villà.
El comte Vei se n'anava
molt trist i desconsolat;
quan va ser a's cap d'es carrer,
son fill major encontrà.
Li digué: —Fill meu major,
seràs de mi ben amat:
posa'm un dit a sa boca,
que hi tenc un queixal nafrat.—
Li posà es dit a sa boca,
fortament l'hi apretava.
—Deixau, per amor de Déu
o per amor de sa Mare.—
Quan va ser a mitjan carrer
son fill mitjà va encontrar.
Li digué:— Fill meu mitjà,
seràs de mi ben amat:
posa'm un dit a sa boca,
que hi tenc un queixal nafrat.—
Li posà es dit a sa boca,
fortament l'hi apretava.
—Deixau, per amor de Déu
o per amor de sa Mare.—
Quan va ser a's cap d'es carrer
son fill petit encontrà.
Li digué:— Fill meu petit,
seràs de mi ben amat:
posa'm un dit a sa boca,
que hi tenc un queixal nafrat.—
Li posà es dit a sa boca,
fortament l'hi apretava.
—Deixau, per amor del diable,
que si monpare no fósseu
us daria una galtada!
—Aquesta ja, fillet meu,
fa poc temps que me l'han dada;
me l'ha donat comte Sano
i m'ha tractat de villà.
—Villà no ho sou vós, mon pare,
que sou un cavaller honrat.
Anem-mo'n ara a ca-nostra,
que tot s'acomodarà;
es mal que us han fet, mon pare,
jo tot sol el vui venjar.—
Se n'anaren a ca-seua
i es calaren a dinar.
Per una porta secreta
un d'es criats va enviar,
que traguessen un cavall
i s'arreu de peleiar;
que no traguessen es blanc
perquè era massa ancià,
ni li traguessen es ros
perquè no estava ensenyat;
que li traguessen es negre
per a més abreviar.
Ja s'aparta En Rodriguet,
ja s'aparta, ja se'n va;
quan veia que se'l miraven
se n'anava pas a pas,
i en es veure que no el veien
dava pas i contra-pas.
Així que arribà en es lloc
on 'vien de peleiar,
tot d'una an el comte Sano
una carta va enviar;
«Comte Sano, surt al camp
que t'esper per peleiar».
Comte Sano llig sa carta
i una altra li va enviar:
«Ves-te'n, ves-te'n, Rodriguet,
que ets petit per peleiar,
si vols peleiar amb mi,
vine amb sos altres germans».
Rodriguet llegí sa carta
i una altra n'hi va enviar:
«Comte Sano, surt al camp
que amb tu vénc a peleiar;
si dins una hora no hi ets,
et tractaré de covard».
Comte Sano, que això llig,
de la raó es va picar,
i es cavall es va fer treure
i ets arreus de peleiar.
Ses dames, quan se n'anava,
prompte el varen avisar:
—No matis En Rodriguet,
que no té més de quinze anys.
—No mataré En Rodriguet,
sols el vui arregirar;
sols li vui pendre es cavall
i ets arreus de peleiar,
allí tengueren porfedi
per qual ho començarà.
—Comença tu, Rodriguet,
que tu m'has desafiat.
—Comença tu, Comte Sano,
puix que ets es més ancià.—
Comte Sano l'envesteix,
Rodriguet es defensà;
Rodriguet l'acometé
i no li va mal tirar,
que amb sa punta de sa llança
es cos li va travessar,
i en es caure des cavall
tot d'una es cap li taià.
Se'l va posar per bandera
i a ca-seua se n'anà.
—Aquí li duc, senyor pare,
d'es seu enemic es cap;
dongue-li una bufetada,
una, dos, tres n'hi pot dar,
i si no està satisfet
pot tractar-lo de villà.
—Satisfet n'estic, fill meu,
però també enteressat,
perquè era germà del Rei,
i el Rei ens ha demanat.—
Rodriguet que sent això,
es cavall va fer voltar,
sense baixar de la sella
cap en fora se'n tornà.
—¿Què li pareix, senyor Rei,
de sa mort de son germà?
Sense mirar que fos vei
a mon pare va pigar,
li va donar una galtada
i el va tractar de villà.
Si està per a venjador,
un patge pot enviar;
si no basta un, dos, tres, quatre
poden venir a peleiar;
i si no està satisfet,
surti el Rei d'es seu palau,
i si m'ha de menester
per algun dia que man.
—ves-te'n, ves-te'n, Rodriguet,
que no t'he mester per ara;
vés, que tens paraula d'home
i cor del més gran dianye.
