Un domenge decapvespre
el condi ve de caçar,
troba sa seva condessa
dalt es llit malalta està.
—Què és això de mi condessa,
de tu ara el llit gordar?
—Si acàs el condi ho vol sebre
s'haurà de deligentar,
que m'ha pres desig de s'aigo
de la font del Rumanar.
Si no la me porten prompte,
s'infant de través 'nirà.
—Animat! Criadus mius,
per això em cumiu es pa,
anau-me-li a portar s'aigo
de la font del Rumanar.
—No és de fiar des criats,
tu mateix hei has d'anar,
que per una delitgenci
no es pot des criats fiar.—
Va dir: —Ensiiau-me es cavall,
ses armes de pelear.
—No has de menester es cavall,
no has d'anar a passetjar;
ni necessites ses armes,
no t'has d'anar a baraiar.
Embardanau una mula,
per molt més abreviar.—
Va dir: —Ensiiau-me es cavall,
ses armes de pelear.—
Llavò, quan se n'anava,
per sa finestra tatà.
—Es uis que veuen anar-te'n,
que no et veiguen atornar.—
En ser allà dins un boscatge
que espant feia de mirar,
veu una lluentor d'armes
que lluïen com la mar.
—Valga-mi Dios del cel
i el sagrament de l'altar,
que això són els meus pecats
que em deuen venir a buscar,
o tal volta es condi Grillu,
que em deu venir a matar.—
Llavò tenien porfedi
qual ho ha de començar.
—Comença-ho tu, condi Grillu,
ja que m'has desafiat.
—De tres hicus que tu tens,
tu en tens un i jo en tenc dos.
Des que ta muier espera
tu poc te n'has d'ansiar.—
Amb sa punta de s'espasa
el coll li va fer botar,
i amb sa punta de sa llança
per bandera el va posar,
i en ser de tret de sentir-lo
la va començar a cridar.
—Vet ací es desig de s'aigo
de la font del Rumanar.—
Com li havia de respondre,
si esmaiada estava ja.
Aqueixes noves tan tristes
en el rei s'han de donar.
