N'estic ben aconhortat
Yo amb tu em vaig divertiguent
quan venc algunes vegadas.
Si em fas quedar malament,
per ara, amb tot, veig ventatge.
Des llevant en es ponent
són dos tirades iguales:
es venir contra es gust teu
mai m'ha set precís, fins ara,
que per 'nar recorreguent
tenc altres parroquinaes.
Si em fas travessar es torrent
una i moltes vegades,
i an es altres vas diguent
que em fas caminar debades,
tal volta un mal pensament
has fet, que tot som errables.
Yo em vaig girant com es vent,
des mitjorn a tramuntana;
som de ningú i de tot Déu,
i amb tots es del món faig basa.
Per coses som com un rei,
no bé tan propietari;
però m'estim tant com ell,
i parl més fi que es vicari.
De sempre hei estat content
de lo que hei tengut, fins ara;
que el món, hem d'anar creguent,
que roda amb carrera llarga:
tot va amb so seu moïment,
du un alt principi i s'acaba.
Això hei anat comprenguent
d'ancians me'n vaig de casa,
en nits de fosca i mal temps,
com m'ha passat de vegades.
Avui quatre oficis bons
manetgen sa gent d'Espanya.
Per vila i pes bodegons,
per can Buté i per can Marge,
s'hi juguen duros redons,
ferro i paper, tot s'entaula.
Yo, establiments, en sé molts,
i en sé un que no el contava,
però em recorda es seu nom:
li diuen «El Dos de Mayo»;
porta lliure per tothom,
a ningú fa pagà entrada;
molts se n'hi van es dijous,
que és sa nit proporcionada;
tots hi voldrien ser bons
per ballar amb toc de piano.
Que es facen sa guitza es sous,
ja que s'han posat contraris;
si n'hei gastat poc o molts,
res t'importa, bell canari.
A molts senyors diuen «don»
pes seu empleo i paga;
i yo seré un qualsevol
amb sa roba apedaçada;
enc que no siga just molt,
mai 'via set tant com ara.
Yo amb tu em vaig divertiguent...
Es meu camí va tot dret
de ca teua fins a casa;
tirant per dalt des Porxet,
just hi ha una nynyolada.
Tan prompte vaig de trotet
com venc tot llevat de quatre.
Sempre t'enyor quan no et veig,
t'estim cosa naturala;
naveg i faig malaveig,
i tu d'altri enamorada.
Yo de pensar-hi estic sec
i tu estàs tranquila i sana,
tant com es anys me carrec
sa passió em mal acaba;
ya casí no m'aguant dret
i vaig que faig clariana;
però es viatge rossec
com es correu de l'Havana,
tan bé em dónade llebeig
com gargal o tramuntana,
i es meu camí yo segueix,
no em detén sa borrascada.
Pas es temps i em diverteix,
fent divertir poc, no gaire;
faig broma i gast pocs diners,
només parl i faig riaies.
No sóm de lo més entés,
però conec ses corades.
Yo som com tots es demés
que m'equivoc de vegades;
per dir quatre diré tres,
i en deix trenta set penjades,
ben entès que lo demés
son casi tot bajanades.
I per estar a recés
som des primers que fan raia;
no tant per fer un excés
en feina molt carregada.
S'ofici tenc de pagès,
m'escauen ses pagesades.
No som senyor ni marquès
ni venc de gent remuntada,
ni em passeig de garrotet
tirat de casaca blanca;
no ús capa ni bombet,
ni em recrei per sa murada.
Yo amb tu em vaig divertiguent...
Si et veig amb el cor dubtós
i anar-hi enpensamentada,
yo em quedaré sospitós
si mudes sa conversada,
creguent que em dius adiós,
que estàs de mi agraviada.
T'han sortit bons electors,
d'algún d'ells n'estàs xavada.
Yo aniré prenguent conhort
anant per ses altres bandes
i oblidant-te a poc a poc,
enc que et recordi a vegades,
que un vol oblidà i no pot
persona que l'has estimada.
Trebaia a lluir-te en tot,
fes de bona crestiana.
Creu que no pots ser de dos,
amb un tens de conformar-te.
No prengues viure dubtós,
usa com a dona honrada,
i podràs dir davant tots
que tens sa lluita guanyada;
tens un partit generós
i sa victori' alcançada.
Mai m'he fet dificultós
per vení alguna vegada,
Si amb altri tens es amors,
seràs de mi sospirada.
Pot més Déu que naltros tots;
cada u a ca seua és amo;
dispensa si amb alguns mots
sents coses que no t'agraden,
que yo en venir pens, amb tot,
que ets sa meua enamorada.
De venir yo tant sovent
pareix que vaig d'informar-me,
però hi estic ja fa temps;
per lo que vuigues m'agrades;
si vols ser meua i yo teu,
tens s'avinentesa ara.
Yo amb tu em vaig divertiguent...
