Ramellet agraciat,
vós sou qui mon cor vol bé.
Va ser s'altra nit passada
que l'amor vostra vengué.
Acabat que jo us vaig veure,
aquesta raó us vaig dir:
-Veis-vos aquí una cadira;
depositaus per aquí.
Us hi posareu a seure
a un lloc molt avinent;
cap allí on vós estàveu
jo m'hi girava sovent,
que ho és molt fàcil de veure
que ho sou un sol esplendent.
Jo no ho som mereixedora
de posseir tal sirvent,
ni tampoc venir-me a viure
amb vós i amb sa vostra gent.
Jo molts me diuen, en jove,
que de vós res ne treuré,
sinó ses bones mirades,
en ser que us les donaré.
Mos han llegit sa planeta,
que hei de morí i vós també,
i tenim d'experienci
ses fuies que s'arbre té:
per cada dia n'hi cauen,
fins que ja ninguna en té.
Ramellet agraciat,
vós sou qui mon cor vol bé.
Amor amb poca alegria
anit hauré de cantar,
perquè em donau despedida,
i és que no voleu tornar;
i enc que no ho digueu aixina,
jo ho vaig coneguent temps ha.
Amor, per mor de ses altres
m'heu acabat d'oblidar.
Bon jornal vaig guanyà es dia
que amb vós comencí a parlar,
que vaig conquistar alegria
per pret tornar-la a acabar.
Si no us hagués conegut,
no us hauria d'oblidar;
i ara enc que vuiga no puc:
¿com me n'hei de conhortar?
Però ¿què tens de mi, jove,
que estas, sembla, agraviat?
¿ Que t'han dit per ningun temps
que t'hagués despreciat?
Al menos ses caminades
que per mi heu empleat,
jo no voldria morir-me
que no us les hagués pagat:
riguent i parlant, en jove,
estar-hi a's vostro costat.
Estar-hi a's vostro costat,
pensau que dic lo que sé.
Ramellet agraciat,
vós sou qui mon cor vol bé.
