Cançoner de les Pitiüses

Ses roques de Montserrat són fetes d'un gran valor. Sou mare d'un Criador, les entranyes verginals. Allí dalt a la Galècia hei havia un pastoret, gordava de sol a sol cabridets i anyellets, per la gala de Maria de vòstron Fillet amat, preciosa i moreneta, la Reina de Montserrat. Aqueixa casa santa és fet de pics de martell, i el vostre sant retaulo ho és fet d'or i argent. Si n'entràsseu dins l'esglesi ja veuríeu com està, totes ses llantis enceses cremen as peu de l'altar. Totes són de plata fina, menos una que n'hi ha, que es sa Uanti del rei moro, que mai s'ha vista cremar. Una volta l'encengueren i un àngel del cel parlà: —Apagau aquesta Uanti, si no el món se n'entrarà.— I vós, que tan devot n'éreu, en valu los cents volants, per la mar i per la terra, pus que Déu mos ha criat. Allí dalt a la Galècia hei ha roses i clavells. Diguem tots que per a sempre del Santíssim Sagrament siga alabat Déu. Amèn.