Aquet temps que hem conversat
Aquet temps que hem conversat yo i un amor verdadera
Perdona, que he reparat
que el teu cor no se n'alegra
de parlar amb yo; s'ha cançat
i em demostra que es fa enrera;
yo ben crec que ho he causat
algú que temps ha que et prega
i en nom de Déu ha alcançat
que ha pogut sortir en la seua,
amb un dia assenyalat
que supòs que ell el celebra;
bé us haureu figurat
que és es dia de Sant Pere;
té molta de propiedat
i va molt bé qui li resa.
Tú t'hi hauràs encomenat
i correràs bona estrella,
no tendràs cap mal de cap
i viuràs com una reina.
Així Déu del cel te'n guard
de fer idea dolenta,
i a tots que mos faça part
de la santa glori eterna.
Aquet temps que hem conversat yo i un amor verdadera
Diu que m'oblides per sempre
i desitjes que no torn;
demostres que em fas entendre
que en venir t'enfeccion.
yo me'n vaig cap a la meua,
per això no m'abandon;
guarda sa folgança teua
que yo tampoc no m'anyor.
Tota sa nostra amistat
es com sa cera que es fon,
que en tres dies ha passat
que ya no es sap nova d'ella;
és que duim sa voluntat
d'aquella faisó lleugera
i ems està sa lleieltat
però molt traicionera:
això és usança que ha entrat
ara de poquet novella.
Aquet temps que hem conversat yo i un amor verdadera
Yo tendria algunes voltes
si sabés no agraviar-vos;
un que es troba amb poques forçes
l'obliga a fer molts de càlculs
i a fer algunes ritortes
com a modo d'oblidar-vos;
tú si voluntat en portes
i et distreuen d'encontrar-mos,
et diré que si et demostres
e-ho és un pensar de bambos.
Llavor, si te n'aconhortes,
ara mos toca esperar-mos,
no volguent servir d'esponjes
ni dar es lloc de mermolar-mos.
¡Veis aquí perquè es fan monjes
moltes al-lotes!... D'agravis.
Perquè sos pares les priven
d'allò que elles fan regalo.
Que es joves que elles s'estimen
no es cansen d'amenaçarlos
fer-lis males partides
en es lloc d'apreciar-los.
Per estar bé tothom frissa,
yo m'hi cont així com valtros.
Els anam donant combat
no sabent sa sort seua,
això és com un nuvolat,
pareguent d'aigo es de perdre.
Bé ho és un món destorbat!
Ningú està apler ni sossega.
Aquet temps que hem conversat yo i un amor verdadera
S'interés mos ha abraçat
de modo que ya se'n passa;
això reina, i malvestat,,
més que piulos d'olivassa.
Naltros deim felicitat
i un que té bona paga,
s'amor i sa caridat
demostram que mos aglassa;
porem fer des nostro cap
com mossènyer amb sa sal-passa.
La mort és sa realidat,
allà anirem tots en massa,
no esborrarem es pecats
llavor amb polvos de mostaça;
deixem anar necedats
que és s'esca d'un condemnar-se
si morim en bon estat
veurem Jesús que ems abraça.
lo que sempre he desitjat,
la Mare de Déu ho fassa,
que un dolor de cor mos guard
que basta per un salvar-se.
Fassem per sa nostra part
lo que poguem per defendre
l'ànima quan es separ
d'aquet món que l'atormenta;
que sa joventut ya es sap
que és una cosa valenta,
fins e-hi està ponderat
en es nom d'una fiera
o d'un cavall desbocat;
en ser d'edat mitjancera.
sa veyesa es fre ha arreglat,
casi tot ho asossega.
La mort fa temeridat
i un vey sa posa en capella,
i arriba a una certa edat
que s'ansi ya l'atropella;
de noranta anys o passat
no pot tenir llarga espera,
tota sa vela ha aplegat
i arbre sec va a la carrera,
i es troba tan apurat
que no sap lo que es garbella;
e de cent ya està arrufat
a un racó fent cistella,
i de tothom oblidat
com yo d'aquesta donzella.
Aquet temps que hem conversat yo i un amor verdadera
