-Anit hei tornat per veure
qui em solia divertir.
-Per sa falta que mos feyes
ya hauries pogut dormir;
yo encara no t'enyorava
ni em 'via hagut d'entristir.
-Mira que ho ets poc folgosa,
tan sols no em vols agrair;
si em 'gues pensat fer-te nosa
hauria orsat de camí.
-No em fas nosa ni falta
sense tu em puc divertir;
anit tenia altra feina
mumpresa d'aquest matí.
-Yo e-hi vengut per ajudar-t'hi;
ya havia sentit a dir
que't veies aprecisada
perquè has de pastar i monyir.
-I també tenc lloca posada,
si vols, has de ser es padrí,
i llavor seràs es compare
d'un gall que tenc esturí.
-Serà es que guardes per casta,
que canta cada matí,
que va amb sa cresta tombada,
deu ser de tant de renyir.
-Si al cas li vols fer baraya
ja pots començar a sortir;
que fa temps que et porta rabi
i casi no el puc sumanir.
-No vaixges desafiant-me,
mira que et faré desdir,
i si arrib a arrumangar-me,
saltaràs per es ravellí.
-No prengues tanta envestida
que et podrias esponyir
o esquinxarte sa camia
que dus de telabatxi.
-Si me l'esquinx, és ben meua,
no me l'hauràs de cosir
i tu et cuides de sa teua
que tothom ya e-hi té que dir.
Anit hei tornat per veure
qui em solia divertir.
-Yo i tu em romput s'amistad,
i està per sempre acabada,
perquè ya estic acansat
d'escoltar-me carayades.
-¡Vaja! Trèu-te això des cap,
no ho digues altra vegada;
yo t'estim, que tu ja ho saps,
i en visc apassionada.
-No me busquis s'amistat,
que serà feina de bades,
que en haver-me escalivat
som pitjor que ses oblades.
-Però jo et brometjaré
i et 'niré tirant muixons,
així mateix t'agafaré,
que ets més golós que es furons.
-Encara que em dongues esca
no sé si m'enganxaré,
perquè a yo m'agrada fresca
agafada amb so gambaner.
-T'has tornat molt estugós
i amb es gust molt delicat,
deu sé qu'estás perillós
o que vas molt embafat.
-Per ara e-hi menjat aprou
perquè no me n'ha faltat,
sensa costar-me cap sou
i aixina em surt més barat.
-No és estrany que t'ho regalin
sent guapo i tant divertit,
i un jove de bona casa
que encara és més requerit.
-Ya em tornes a moure guèrra,
sempre estàs per barayar;
deus venir de raça inglesa
que és de lo més nic que hi ha.
-Som naturala eivissenca,
que es coneix amb so pal-lar;
tenc gènit i fortalesa
i amb tú no em vuy 'cobardar.
-I do, ¿com vols que t'estimi
ni et pal-li mai de casar?...
Si arribavem a ser a gèura
mos haurien de fer estar.
-Per aquet motiu no estiguis,
si acás te e-hi has aginyat:
quan no voldré que em pessiguis
t'aficaré dins un sac.
-Ya em veuries a fer estufos
i renou per dalt es llit,
i em mataries de sustos,
que ara ya em dus avorrit.
-Ai, Jesús, que ets de bon gènit,
que et creus tot lo que yo et dic!...
Quan més va, més bo em pareixes
i tu has de sé es meu marit.
-ya ho seré si t'ho mereixes
i és sa nostra sort així...
Anit hei tornat per veure
qui em solia divertir.
-yo i tu no ems 'cabam d'entendre
sempre anam desbaratats
i feim una caramella
lo mateix que es ca i es gat.
-¡Vaja! No sé perquè et queixes
sent que no t'he maltractat,
que yo et palc amorós sempre,
i tu em gastes termes pesats.
-Hem de pal-lar de casar-mos
que encara no hem pal-lat.
-Ya pots senyar i tayar dia,
que no en tenc cap destorbat;
pensa si m'en folgaria...
ya ho 'vera pres l'any passat.
-Abans yo tenc d'anar a vila
que m'hi de comprar un jac,
uns calsons i una camia,
que duc es pit mostratjant.
-També has de portar xalina
i un coll d'aquells engomats,
que em de dur lo que s'estila
¡tots hem d'anar ben mudats!
-També hem de pal-lar des dia,
tot ha d'estar preparat;
per fer sa festa cumplida
s'ha de mester menjar i p(?)
-Prepara't, que no voldria
quedàs ningú enteressat
perquè e-hi haurà gent de vila,
i és en so gust delicat.
-Ya em 'vien dit que tenies
famili per dins ciutat;
convida'ls per aquell dia,
que estiguen tots enterats.
-Vuy fer sortir sa música
si no tenim novedat
per celebrar s'alegria
que el meu cor ha conquistat.
-No te figuris que sigues
sa dona d'un diputat.
-Tu en pal·lar ya m'agravies.
¿Com vols conservar amistat?
¿Saps que em pareix que tendries?
molta de caganyedat.
-Ses dones sempre voldrieu
tayar molt llarg i gruixat,
i a casa amb sa llangonissa
no e-hi tenim es ca fermat.
-No et queixis, que s'altre dia
yo t'enguaití es treginat
i vaig veure que n'hi tenies
un bon espolcim penjat.
-Tu ho dius perquè en menjarias
i jo encara no l'he ençetat,
que la guard per aquell dia
posar-la en s'apareyat.
-Mira que's gat no s'hi tiri
que et farà algun desbarat.
-Yo dorm devora sa perxa
i e-hi tenc es fusil penjat.
-Es que està celós somia,
no dorm amb tranquilidad;
si e-hi tenguessis una esquella
viuries més descansat.
-Si en tens una, sobransera,
yo et diria: «Deu t'ho pag»
si em deixaves servir d'ella
i em dava bon resultat.
-T'hauràs de valdre d'un altre
que a casa no n'hi ha cap
que una que n'hi havia veya
es rovey se l'ha menjat.
-Deixem anar sa cordella,
que es fa tard i yo me'n vaig,
i ta mare es desespera,
sa sòn se n'ha apoderat.
-Per això no tengues pressa
que encara es gall no ha cantat
i demà és dia de festa
i un pot descansar fins tart.
-Ya els hi agafes maneres
si pots arreglar-hop així.
yo a casa tenc qui m'espera
i em fa aixecar de matí.
Anit hei tornat per veure
qui em solia divertir.