En mitg des porxo
Ya que me'n demanau dos,
vo'n diré una per riure.
Per yo és massa costós,
que cantant no s'hi pot viure;
ya sentireu algun mot
que té bona explicativa,
que vos pal-laré de tot,
de coses de golosina,
fins i tot des gorrinot
que matàreu s'altre dia,
de sa xuia que ha tengut
i també de sa varia.
Veiam, anit que hem vengut,
si us amollau una mica.
com amics i coneguts,
mo'n heu de fè una frita;
no ha de ser des sagí bort,
que això pareix que m'enfita,
que n'heu de baixà un tros
de pes costat de s'espina.
Direu que som molt golós:
yo em pareix que en menjaria;
i a veure si heu fet bescuit,
que me'n deu alguna mica;
que ses festes han vengut
i heu de demostrà alegria.
Ya podeu treure'n un coc
i posaus a repartir-lo,
i mo'n heu de donà a tots,
que poguem ensaborir-lo;
que yo per sentir-ne es gust
n'he de mester una mica;
peró si me'l dassiu tot
molt més m'ho estimaria,
perquè una butxaca duc
que bastant me n'hi cabria.
Podria ser venturòs
i hei de trebaiar per viure.
Ya que me'n demanau dos...
Veureu lo què va passar-me
una certa ocasió.
Una nit que navegava
amb més fosca que claror
em vaig perdre i caminava
per fora des carreró.
No sabent a on anava
en aquella ocasió,
m'encontrí amb un fantasma
que em cuidà causar temor.
En que fos set el dianye,
crec que hauria tengut por,
que duia canons de canya
i feien molta remor.
Va valer que duia un arma
d'aqueixes de caçador.
Vaig pensar de despertar-la
per guanyar-li s'acció;
i vent que no es batagava
ni feia aspiració,
vaig fer com qui l'agafava
i m'hi tirí de cabussó,
i encontrí que era una yaia,
feta d'un espadador,
que cuidava de ses faves:
Mirau que era un bon pastor!
Es corp que la desvisava
devia tenir temor.
Desenganyant-me de tot,
viag tenir gana de riure
de pensà i veure en quant poc
un home s'atemorisa.
No és estrany si n'hi ha molts
que tenen sa clenxa grisa;
de sustos i galardons
'conteix que es cabeis s'arissen.
yo he sentit anant pel món
tota manera de bitxo,
finsus i tot terratrémols
i es pastorells a fer crida,
i altres expressions
que em daven poca alegria.
Per gastà algun mot puntós
no és mester llegir ni escriure.
Ya que me'n demanau dos...
Ara us diré un ejemple
que va passar-me aquet any,
que anàrem a fora terme
per anar a veure un sant.-
No sé si us sabré fe entendre
an a quina capital:
Sant Mateu o Sant Esteve
és es patró principal.
Varem encontrar un home
abans de sé a s'arrabal,
i prest mos va entrà en conversa
diguent-mos: -A on anau?
Si voleu que yo us hi ensenyi,
us faré veure a on cau.
I pret mos va dà a comprendre
que ell era es Jutge de Pau.
Yo no m'ho podia creure,
perquè duia balons blancs,
una mudada perfecta
per s'estil d'aquestos anys;
no acabava de ser recta
per tancar de tots es panys;
amb ses butxaques oberetes,
no duia res per davall;
d'una banda a s'altra es veia
tot es poble de Portmany,
que li donen aquest terme
an es plà de més avall.
Yo em vaig fer un poc enrera,
per no escandalizar tant,
de veure un home d'empleio
tan mal sipat de davant;
i vaig dir a sa companyera:
-Vaja, idò, si mo'n anam.
Y ell mos convidà a ca seua,
perquè hi passassem tornant.
Déu li mantenga salut
i li do molts anys de vida.
(perquè era complimentós
i demostrava alegria)1
Ya que me'n demanau dos...
