INFORMACIÓ
Número de fitxa | 1324

Subgènere | Cançons

Estil | Redoblat

Temàtica | Variada.

Subtemàtica | Sexual – vellesa - pesca.

Autor | Josep Torres Costa, Pep Simon. Es Cap de Barbaria. (n.1898).

Cantador | Josep Torres Costa, Pep Simon. Es Cap de Barbaria. (n.1898)

Recollit per | Isidor Torres Cardona

Transcrit per | Isidor Torres Cardona

Data | recollida entre 1984 i 1992

Font | Cantada Pagesa. –Pep Simon- Quaderns de Cultura Popular. Obra Cultural Balear – Formentera. Eidicions can Sifre. Eivissa 1993. pàgs: 65-68

Variant |    486   /   1324   /   2522

Jo he caminat més d'una hora...

Primera cobla Jo he caminat més d'una hora sense arribar a descansar, per poder venir a la Mola a sa festa del Pilar, com sabeu que està de moda quasi tots solem pujar, per dar-vos l'enhorabona jo també vos la vui dar, començarem amb ses dones casades i per casar, molt me folg de veure-us bones, molts anys ho pogueu contar, si teniu d'alguna cosa que em volguéssiu convidar, donau-me'n per fer sa prova, jo crec que m'agradarà, que en aquesta hora un se troba dispost per 'ver d'acceptar, perquè en 'nar fora poble molta volta sol passar que un riu i segueix la broma però sa panxa no està a voltes no prou conforme d'així com 'via d'anar, i abans de moltes hores, si es llebetjol 'riba a entrar, 'nirem a córrer la vora si comença a refrescar, alguna figa oriola som de parer que hi caurà, que en solen sortir de bones, jo n'he arribat a trobar, no serà sa primera volta si anit també hi 'gués d'anar, que encara «quissà» em recorda ses senyes a on n'hi ha: just a posar sa farola pes capció des Vedrà se n'hi han collit de grosses i encara crec que n'hi ha, d'aqueixes que s'esbadroquen, que no caben dins sa mà, que tenen dos dits de molla sense res de ponderar. He caminat més d'una hora sense arribar a descansar. Segona cobla Jo me'n venia de pressa, i he partit de matinet per ser-hi a temps a sa festa; però com som de llunyet, per fer-ho tot d'una peça hi tenc un bon tironet, que ja no estic en so créixer, que en ses cames ho conec, que ara es fadrinots ja em deixen perquè s'edat m'ho permet, no em duien tanta avantera quan era més jovenet, no mirava lo lluny que era i pujava més soventet, no m'espantaven barreres solanes i cap parets, deixava sa carretera per poder passar tot dret, i ara per pujar bardetes ja em fan agafar bufec, valga que sa camioneta m'ha portat un bocinet, llavors veureu quina treta m'ha tengut en Guillemet, quan he anat per pagar es «flete» hem discutit un «ratet», jo li dava una pesseta i ell vol vint-i-un canet, surt més car un quilometro que dos quilos de gerret, val més anar en bicicleta o a cavall amb so burret, que remenant sa cameta s'hi guanya algun reialet, s'economia ho és bona, l'hem de mirar de buscar; i he caminat més d'una hora sense arribar a descansar. Tercera cobla Jo he comprat una xalana que està armada de xabec, i hi surt en ses matinades cada volta que em despert, i hi pas bones fredorades però amb s'esca em distrec, la mar es sol posar brava si fa vent o està cobert, si és un dia de bonança tan prest estic dret com sec, i arriba que me n'acansa de remenar es xerimbec, moguent-lo per cada banda tan prompte el pos com el trec, si sa marea és contrària és agafar-ne un incert, fa «seno» i ve dalt s'aigo i un pesca amb dificultat, ja li tenc més confiança en ser que em «llama» de baix, pigant alguna rapada per ses vores des clapat: si en pigar sa tiranyada un sent que es torna pesat, sa cosa es posa animada i el fa bracetjar aviat, que un té pressa de mirar-ho per veure que hi han deixat, vejam si li han sutjada o si li han babaiat, o alguna agüia adreçada si és peix gros lo que ha picat, que un peix gros, sempre ho voreu, sempre és difícil 'gafar-lo, que es pescadors tots sabem ses voltes que «hi ha que» dar-li, i anar balbetjant es pèl, quan ell atesa afluixar-li, no per pressa de treure'l un vulga rompre s'armada, que està dispost a perdre'l o arrencar-li alguna cama, i en estar cansat ja es veu que ell mateix ve dalt de s'aigo, i un li pot girar s'esclova sense arribar a couetjar, que en es poc «rato» ja es posa que de color sol mudar, que «d'hasta» un estrany ho troba lo desfigurat que està, tots es que hàgiu fet sa prova bona raó em podreu dar; i he caminat més d'una hora sense arribar a descansar.