-jo us vui gastar dos paraules,
majora, si m'escoltau,
us vui demanar sa fia;
vui dir, si me la donau.
M'agrada perquè és polida,
i una al·lota que m'escau.
-Jove, si vols que t'ho diga,
per ara no ho desitjam;
s'al·lota és jove i petita
i li pot ser perjudican.
Ves seguint, si vols seguir,
'nar venguent a festetjar.
-Ma mare deveu petir
des cap, o és que somiau.
¿No veis vós que és un fadrí
xaire i tot lo que vuigueu?
Vo'n teniu de penedir,
com jo, que és an es gust meu.
-S'al·lota ja en diu que sí,
sigueu vós des pensar seu,
que vos hi faré patir
desitjant que hi convengueu.
Direu que us vui contradir...
Podeu fer lo que vuigueu.
-Em sap mal vert'ho de dir,
no ets jove en es gust meu;
ni t'importa emportunir,
no et daré es consentiment
-Ma mare, no sigueu així,
que ell se mereix que el prenguem.
que es queda bé en so venir
i gasta bons cumpliments.
No he de veure altre fadrí
que siga tan a's gust meu.
-jo us deman, i m'heu de dir,
quin és es defecte meu;
som com un altre fadrí
d'honra i de coneixement;
i me voleu desnabir...
M'heureu de dir es fonament.
-Idò sí que te'l vui dir:
que ets jugadó i cap dolent,
d'un gènit mal de sufrir,
enfadós i empertinent.
¡Jesús! ¿Qué més t'he de dir?...
No tens res d'home prudent.
-Jo us som fia, per servir,
i em disgustau malament,
que no vulgueu consentir
amb sa sort que em dona Déu.
De disgust m'he de morir...
¡Puguent-lo tenir per meu!
-jo us vui gastar dos paraules,
majora, si m'escoltau...
-Fia de sa meua vida ,
jo et vui ben encaminar;
no et casis quantre es teus pares
que son qui et varen criar
i es que et daren bon exemple
ensenyan-te es crestià.
-No us he 'set fia dolenta
ni us he fet desesperar;
sempre m'heu duit corretgida,
constant-vos poc es renyà,
advertencis i amenaces,
finsus 'ribar-me pigar.
-Ja et dic que tens una jaia
que si es mor no vui plorar,
que em sortiria riaia
o modo de cantussar.
Jo sempre l'he respectada,
des que la conec ensà.
-Jo vui dir-te una paraula,
ma fia, m'has d'escoltar:
deixa anà aquest, no t'hi casis;
jo et man que l'has de deixar.
-Anc que estiga a's lloc de creure,
abantes m'hi vui pensar;
m'hi deverteix i m'agrada,
no d'avui, ja és de temps ha,
i e-hi viuria abandonada
lo que no em vui procurar.
-¡Així, bon rost a ta mare!
Fes-la patí i rabiar,
que és una dona arrastrada...
¡Mirau-la quins uis fa!...
¡Pega alguna re-uiada
quan solem festetjussar!...
-Ja et dic que has 'set una fia
que m'has fet delibatar;
tenc tota sa clenxa grisa,
tu me li has fet tornar.
¡Si et fos donat bastonades
quan me demanaves pa!...
-ja ho son paraules gruixades;
si us hem d'arribar a cuidar,
que us manetgem a patades
és lo que us voleu buscar.
Deixem anar de bugades,
per lo que hi podem guanyar...
-No t'escoltis més ta mare,
aviem com per casar,
si no, amb lo que és de maniada,
es gènit la matarà.
Des que venc, va envitrecada
no ha 'ribat a refredar.
-jo us vui gastar dos paraules,
majora, si m'escoltau...
-Jove, si jo i tu ems casam,
no serà a's gust de ma mare;
sempre m'està predicant
que ja em té enfeccionada.
no et deixaré, perquè et plany,
si tu em mantens sa paraula.
-Al·lota, jo no t'engany;
dormirem un vora s'altre.
No voldria fos mal any
ia que un vol treure sa banya.
(Mirau que hi 'set animal;
a què hi dit davant ta mare).
-Basta ja estau afrontats,
ja podeu ser un per s'altre.
¡Mal 'nassiu arronyonats
es dia que us casareu!
-De lo seu no en facis cas,
que flastomant passa es rato;
té es gènit de barrabàs
gasta un raig de mal vocable.
-¡Ai, si Déu se l'emportàs,
Ell que fa tants de miracles!...
Jo he promès, si ho alcansàs,
fer salsa p'es dos Pasqües.
Encara que, ja em diràs,
també li som infants naltros.
-Ma fia, em disgustaràs,
no en creus donan-te bons tractos.
Per dies ja ho planyeràs
es no poder viure amb naltros
i tu mateixa et perdràs...
¡Vas a ressistí un xubasco!...
-Jove, si jo i tu ems casam
t'hauràs d'anciar des gastos,
me mare no em vol comprar
camies ni altres trastos.
-Al revés se contendrà,
de ses que tens fen pedassos;
això no t'ha d'espantar
que jo tenc uns calçons grossos
que sa precinta et vendrà
a cordar-te dalt es mòsclus
-Ja ho sents, fia, quin parlar;
això no em pareixen bromes.
Jo el conec de temps ensà
i tu no ho reflexiones...
So'n pare ja en va matar,
per dolent, quatre o cinc dones.
-jo us vui gastar dos paraules,
majora, si m'escoltau...
-¡Vaja, ho teniu concedit,
ja que tant m'ho demanau!
No us ho havia d'haver dit;
no us heu 'cansat i alcansau...
Per valtros es bon profit.
Si teniu pressa, aviau.
-Sa vostra fia m'ha dit;
que es vostro llit era nou;
si al cas me'l donau vos dic,
ja veis que ho mereix a prou,
si nos fos massa podrit
mo'n excusaria un nou.
-Et diré que és molt petit,
que és per estar-hi un tot sol;
peró si us hi conformau
dormireu rato perhom;
si no vos enmolestau
tots dos podreu dormi a prou.
-Ma mare, això no està bé,
'sent un matrimoni nou;
per naltros és un esclafit
i sa gent riuria a prou.
Arreglau-me un més polit
i en sortireu en bon nom.
-Majora, ara hem de parlar
a veure si ems entenem:
que mus heureu de comprar
mobles per fè es parament...
Encarregau-vos des gastos
que jo ho som pobre talment.
-Heu de mirar de gastar
tot lo mès poc que pugueu;
jo us puc donar que trempar
i un trastet molt ametent.
-No havieu d'haver parlat,
ma mare, davant sa gent,
que m'heu fet abaixà es cap
i és de vergonya que tenc.
Si teniu sa voluntat
de dar-mo'l, ja ho trobarem.
-Hem de comprar un cabrit
o un anyell per fer es brou;
i a vós, majora, us dic
que amb sa boda hi convengueu,
que hi te d'haver un convit
com ses casanses del rei.
-Ja saps, fia, que t'he dit;
no trempis amb sagí vei
tant s'arròs com es bollit,
escudella amb so llibrell
que es pa no tenga florits
i es bescuit sense crivell.
-Ja us creuré en lo que m'heu dit,
tot 'nirà perfectament.
Per curiós i polit
no tendrà festitx sa gent.
ja ha 'ribat s'hora i es dia
de casar-mos si ho vol Déu.
-Sogra, quedau convidada
des gendre nou que tendreu.
-Que siga per alegria
per ara i mentre visqueu;
Que pogueu fer una vida
llarga i en bon sentiment.
-Com Sant Josep i Maria
mo la vuiga donar Déu.
Es tracte ja el tenim fet,
dissabte mos casarem.
-jo us vui gastar dos paraules,
majora, si m'escoltau...
