Quan per el món vo[s] anàveu mirant llibres i papers,
per fer una bona vida tots es dies que visqués.
Quan va estar desconegut de son pare i de sa mare
va pensar d'anar a ca seua una nit dessimulada,
una nit de fred i fosca que no li vessen sa cara.
Pes primer que preguntà va ser l'amo de la casa,
demanant-li per favor si li daria posada.
I li va dir-li que no, que s'alcova els hi fa falta:
— I en no que vuigueu estar a s'alcova de s'escala.
I ell els hi va dir que si, que ell de tot s'aconhortava.
[Si (ha)vien d'agranar es porxo, sa pols li (a)nava a sa cara;
si (ha)vien de dar-li beure no li daven aigo clara,
que li (a)naven a buscar sa més entrebolinada.
Llavors sa muller menjava, menjava i no n'hi donava:
— / vós no hi teniu un marit a dinar a sa vostra taula?
— No, que no hi tenc mon marit a dinar a sa meua taula,
que es dia que em vaig casar em deixà per esposada,
si vós 'vesseu fet igual no em faríeu nosa a casa.
Devers toc d'Ave Maria el varen sentir a cridar,
— / això ho deu ser es pobre vell que se 'n deu anar a vetlar,
i donarà un rebat i no se n'aixecarà,
i as cap d'un altre ratet ja el varen sentir a cridar:
— Veniu aquí, pare meu, veniu que us he de deixar,
i us vui entregar aquests llibres que vós me vàreu donar,
i així per aqueixos carrers que vós me fèieu passar.
— Veniu aquí, mare meua, veniu que us tenc que deixar,
i us vui demanar perdó de sa llet que em vàreu dar.
Sa muller senti això, tot d'una se n 'hi va anar:
— Vés-hi que ho és ton marit, des que et vares esposar,
per naltros plega ses mans i per tu les obrirà.
Resem-li un Pare Nostro que ja acaba d'expirar]
Consivirem, crestians, sa vida de Sant Aleix,
quan per el món se n'anava llegint llibres i papers,
per fer una bona vida tots es dies que visqués.
