La samaritana.
-Cansat estic del camí,
reposar-me vui un poc
en esta font de Jacob,
assentar-me vui aquí.
Una oveia esbarriada,
que ha deixat es meu ramat
i des llop encarnissat
perillós1 ser devorada.
Com jo som lo seu pastor
tan zelós de les oveies,
jo voldria totes elles
coneguessen mon amor.
I valtros poreu anar,
deixebles, a la ciutat,
perquè jo an el meu ramat
veuré de fer-la tornar.
Aquella aigo en vendrà a buscar
en aquest pou ans d'una hora.
-Mestre, me'n vaig a comprar
per menjar, alguna cosa.
Puis que jo dugo la bossa,
ja m'hi començo a mercar.
Déu mos vuiga encaminar,
complir la vostra paraula.-
Se n'anaren es deixebles
i arribà samaritana.
-Déu te guard, samaritana,
i et defensi de pecar.
Si aigo em vuiguesses dar,
beuria de bona gana.
-I a mi aigo em demanau?
Esta no està mal emplea,
que vós veniu de Judea
i jo som samaritana.
Ja sabeu que per molts d'anys
que la llei ho té vedada,
no tracten ni han tractat
judius amb samaritana.
-Dona, que si tu sabesses
qui és que l'aigo et demana,
que tu de molt bona gana
a mi beure em donaries.
Antes això no faries,
amada samaritana,
sinós que de bona gana
que per mi més ne trauries.
-Guarda quan no et faci mal
l'aigo que jo us donaré,
que primer la llançaré
que jo us faré un tal.
-Mira, dona, que tenc set
del que tu no lo diries.
Si sabesses jo qui som,
en veritat te dic jo
antes això no faries,
sinós que de bona gana2
que per mi més en trauries.
Jo som qui la te3 pot dar, .
a l'aigo clara i més pura,
per tu ànima salvar,
a tu i tota criatura.
-Per donar-me'n aigo a mi,
vós com hauríeu d'haver,
sens tenir lo que heu mester
per treure-la d'aquí?
Vós seríeu per ventura
com nòstron pare Jacob,
que bevia en aquest lloc
l'aigo clara i més pura?
-La teua aigo no farà
l'efecte que la mia ha fet.
Qui en beurà no patirà
mai més de mundana set.
-Si amb això poreu complir
i me'n vuiguésseu donar,
que jo no hagués de tornar
a treure'n altra vegada!
Per cert estic acansada
de tant d'anar i venir.
Si amb això poreu complir,
jo en viuria descansada.
-Ves-te'n, dona, a ca teua,
i amb ton marit pots tornar.
Jo als dos us vui ensenyar
s'amor que us té lo meu pare.
-Senyor, jo marit no en tenc,
ni amb home jo estic isposada,
que m'hi visc en llibertat,
allí on me plau vaig i venc.
-Sí que dius veritat,
que t'hi vius en llibertada.
Si em dius que estàs isposada,
esto és gran falsedat.
A més a més has faltat,
que has tengut altre home en casa,
que el dianye sempre posa
de dia a dia el pecat.
-Digau-me, si us plau, senyor,
seríeu algun profeta,
que la vida que jo he feta
punt per punt l'endevinau?
Vostres raons me mostrau,
semblau persona divina
de4 vostra savi doctrina.
D'un celestial ardor
que per mi em veig abrasada,
resolta i determinada
de servir mon criador.
Digau-me, si us plau, senyor:
seríeu aquell messies,
que ha de venir, diu Elies,
per remei des pecadors?
Si Déu me fes tanta ditxa
que amb mos uis lo pogués veure,
ja poreu pensar i creure
que as seus peus me prostaria
i de mis culpes i errors
perdó li'n demanaria,
i los demés pecadors
crec que lo mateix farien.
-Dona, ja espirada estàs
de la llum del divino amor,
i tu d'ara avant sabràs
que jo som el salvador,
el messies vertader,
que he volgut venir al món
per redimir a tothom
i per jo satisfer.
Per tot fill he de morir,
per tu ànima salvar,
i tu no em vuigueres dar
de l'aigo que et demaní.
-Ai, descuidada de mi,
que el meu cor ja m'ho dictava!
Amb el salvador parlava
quan vostra cara us mirí.
Perdonau-me, senyor, mis culpes.
Dau-me'n a besar los peus
que han d'enclavar los judius5
per mis culpes ser curades.
Aigo m'haveu demanada:
jo la vo' deman, senyor,
que en sou font de tot amor,
confii que em serà donada.
Jo aquí estaré ajonoiada
demanant a vós perdó
fins que la bendició
de vós me sia donada.
-Ja estàs, filla, perdonada;
per ta fe i contrició
la santa bendició
del meu pare has tu alcançada.
-Ja que m'heu feta digna
i a mi casa ben indigna
poreu sopar esta nit.
I gales mal empliades,
causa de mi perdició
que des d'ara faré jo
que per mi seran llançades.
Pompes vanes, deshonestes,
tantes ànimes perdeu!
Mirau que agraviau Déu
per les places i finestres.
Oh cabeis que tots los dies
`dornau a producció,
bé podríeu amb raó
eixugar les llàgrimes mies.
No em doneu més entenent,
ni em dureu més enganyada,
que jo en viuré destinada
davant Déu omnipotent.
