Cançoner de les Pitiüses

L'he feta amb experienci del món lo que vaig veiguent,¹ en ser una al·lota jove que està en so començament sa mare s'hi apassiona i hi perd es coneixement, diguent-li: "Guanyes a totes, amb aquest front tan lluent. " Però ella, com que és jove, lo que vol, devertiments, hasta que ho pot alcançar, tant de dar-li turment. Tal vegada hi van per riure i ella tan sols no ho comprèn, hasta que arriba un dia d'ella desenganyar-se'n² quan veu que no se la mira³ es enamorats d'un temps. Ses lluentors que tenia li van descompareixent.⁴ Un xascarrillo de riure m'és succeït⁵ fa poc temps: vaig sentir una conversa que es deia secretament. Va ser sa mare i sa fia que allí empliaven es temps i es fadrins anomenaven que havien vengut un temps. Ja deien que es casaria⁶ amb un qualsevol d'aquells. També m'hi compten a jo, carai, si n'estic content, que si una al·lota em fes falta l'encontraria⁷ fàcilment. Em causa un pesar mijor [sic] ses mares que tenen fies, que per poder-les casar fan qualsevol sacrifici, i llavò en 'ver-les casat ja no els falta una desditxa. Si la casa lluny, no sap com passa la seua vida; si té algun maldecap no sap si està ben servida. Si la casa prop, la veu a trebaiar fora mida. Si la casa amb un pobre, mai té lo que necessita i si la casa amb un hereu, sa sogra la hi acapissa. Idò així tots som iguals es fadrins d'avui en dia. Per sort que n'hi haiga⁸ un que ho siga de banda rica, Si li pega a ser mal cap, ho derroteix en dos dies i té de buscar qui le hi fíiga⁹ molt dissimuladament, abans que sa gent no digués¹⁰ "Aquell ha fet volar es béns" Tornada