Cançoner de les Pitiüses

I Jo¹ veig que et quedaràs trista si no tornam a parlar, domés de pensar en ses voltes que solíem conversar. Per tot allí on anaves, jo et venia a acompanyar. Ara encara així seria, si pogués de tu fiar, [Però veig, cara polida, que és l'últim que deus pensar.]² Tenir amistat com solíem sempre veig que no serà, perquè ens han donat combat hasta que ens han fet mudar. Tornada II Ja veig que et quedaràs trista si mos hem de dir adiós. Jo sempre ho he suplicat a Sant Josep gloriós, que si us³ heu d'anar a casar, que hàixgueu de posseir espòs, Déu vos ho deix acertar si vos casau per amor, i si us casau per riqueses, suplic que no hi rembeu [sic]. Això us convé pensar-hi antes que paraula deu. Una volta haver-la dada, llavonses ja no podreu tornar sa paraula enrere, enc que vos penedigueu, i tota la vostra vida haureu de dur aquella creu tan pesada i tan amarga que ni anar-vos⁴ pensareu ningun dia de precepte a comanar-vos a Déu. Equè heu de fer que reclamen⁵ si res de món vos val res? En ser en es fil de s'espasa, veiam qui us empararà: vostropare i vostra mare no us vendran a defensar. Tornada