Cançoner de les Pitiüses

I Jo ho seria obedient en tot lo que em manaries, sense cap mal pensament que et pogués causar ruïna. Déu mos do coneixement per viure amb bona fe viva i una sort suficient, cada qual allà on siga. Ja puc dir que es sentiment tanmateix em perseguia: perquè he estat molt de temps apartat de s'alegria. Amb una fe natural mon cor ja s'hi resistia. Jo vaig prometre a un sant, es més virtuós que hi havia d'anar-lo a visitar sempre en aquell mateix dia si em vuigués anar donant salut i molts d'anys¹ de vida, per anar-lo saludant en el món mentres² hi estiga. Si amb bona fe navegam, l'ànima es viurà tranquil·la apartada de lo mal que és lo que més la castiga. No prenguem camí dolent, que porta per mala guia. Tornada II Jo et vui anar saludant com a pressona estrangera, fins que em 'niràs declarant diguent-me sa idea teua; si és sa mateixa d'abans, jo no he trasmudat sa meua, i anit parlarem formal si no m'ets traïcionera,³ i es dos ja anirem gastant una paraula amb certesa, i no em vagis disgustant diguent-me sa idea teua, pensa que tots som germans d'una mateixa manera, i es dibuix mai no ho és tant com n'hi ha que l'aponderen, perquè som molts que portam davant la vista una bena, i això és perquè mos fiam que n'és⁴ una vida eterna. Ai, que equivocats anam!⁵ Déu mos millorga sa ideia, que l'home va navegant en joventut i en veiesa, i de petit va passant lo que es seu cap li debena.⁶ Sempre el va encaminant, donant-li alguna asvertenci, i si és un dolent infant no hi valdrà que el corregesca ni que el vagin castigant, si és nat en mala planeta, com un llaüt per la mar amb un timó que no serva, que molt precís se perdrà maldament que dugui vela.⁷ Nostro senyor amb un instant va criar el cel i la terra, pressones i animals, plantes de tota manera, i ell ho va conservant, perquè és sa voluntat⁸ seua. Jo no m'apurc ni m'espant, i vaig amb bona fe sempre. Sa meua sort vaig buscant, tant si és bona com dolenta, jo no en puc dir res de mal finsos a s'hora presenta, i això ja ho ha anat causant tot aquell temps de reserva, per en tu anar sospirant amb lo cor cobert de pena i així hem 'nat passant es temps fins arribar en aquest dia que torn a estar de present d'una amor tan requerida. Tornada III Aquest temps que no venia, jo et diré com l'he passat: mon cor en tu cavil·lava i anava entontonat.⁹ Sa llibertat me faltava, sent de lo més estimat, i jo no ho consivirava finsos que n'he set passat. l'amor de mi benvuiguda,¹⁰ digues-me la veritat: si al cas tens paraula dada, no em portis més enganyat. Pensaré que és sa sort meua i me'n 'niré aconhortat i enc que em donga sentiment t'hauré de dar despedida i anar-me desconeguent de qui em donava alegria que sa ideia que tu tens casi l'endevinaria. Tornada