Jo som En Vicèn Savina
-n'heureu sentit a parlar-,
natural de ses Salines,
tenc sa residència allà.
Una esplanada polida,
mai la puc despreciar,
i té molt bona esblendida,
rodat de marina i vinya
i una hortada molt polida
p'es que la va precurar.
tot és hortada i vinya,
i s'hi pot ben viure i menjar.
Vui dir es que tendrà sa ditxa
de poder-ho ministrar.
Sa meua hisenda és petita
poc més grossa que sa mà;
just lloc per posar sa fita
-poc és lo que va sobrar-.
Jo som En Vicèn Savina
-n'heureu sentit a parlar-...
Des que no s'embarca sal
ni es trebaia a ses Salines
ni vénen barcos mercants
de nengunes companyies,
es pobres ho passam mal
-molts mos hi feiem sa vida-.
Per això no heu de fer estrany
que jo habiti per aquines
perque trebai aquí dalt
que he obert pedrera nova,
i e-hi fas un petit jornal
-casi p'es gastos no hem dóna-.
Trastos hi tenc no sé quants:
maça, barrina i escoda
atacador i un parpal
que vaig heretar des sogre
(és molt de calaportal)
plat, gerra, cuiera i olla.
Just sembla ser s'Hostal Blanc
plantat an aquesta vora.
Sense pinta ni mirai
ni penjador per sa roba.
Sense mosso ens apanyam;
jo mateix guis a la moda
i faig un menjà especial
amb tot lo que es temps mos dóna:
De juvert i fuies d'ai
i alguna patata nova.
I en 'ver 'cabat escuram...
Jo mateix serveix de dona.
No duc manton per devant
ni es pit en fa tan enfora;
de sa coa, no en parlam,
que per lligà es laç no em dóna;
me la taiarien arran
a la moda de senyora.
Si no ho creis, en baixà a Vila
vo'n podeu desenganyar.
Que som En Vicèn Savina
-n'heureu sentit a parlar-...
