1ª cobla
Bon Jesús afavoriu-me
de gràcia i embelidat
per explicar sa concarrera
de sa sort que Déu m'ha dat
De tota la meua vida,
de s'hora en que som nat,
jo estava en companyia
de sa meua germandat
i de mon pare i ma mare,
d'aquells dos que m'han criat
i menjaven i bevíem
sense ningun maldecap.
Llavò no consivirava
lo que ara he consivirat,
que s'amor de pare i mare
ho és lo més estimat;
a on se vulla que un siga
que es trobi en necessitat
lo primer que un anomena,
ma mare vós m'heu criat,
vós m'heu portat en el món
i ara hem vist tant de pertot,
de sa vostra companyia
en tant que us 'via estimat,
si no mos veim més en vida,
finsos a l'eternitat.
perdonau de ses vegades
que jo us 'via agraviat.
2ª cobla
De divuit anys vaig conèixer
que sa sort 'via mudat
que hi varem 'ver d'entrar a quintes
jo i es de sa meua edat
jo per sa meua colleta
vaig ser soldat declarat
cap defensa no tenia,
tampoc no n'he demanat,
pensava en sa meua sort
i n'estiré molt aconhortat.
Ja no pot tenir alegria
es que perd sa llibertat
que sap que ha d'estar subjecte
com un que està per criat
que ha de fer lo que li manen
i algun dia maltractat.
Ell ne va venir una ordre
que ja s'havia amonestat
que es Govern mos demanava
que hi anàssem aviat
que s'ha mogut una guerra
quantra la cristiandat
'nem tots a favor de l'Espanya,
basta que mos ha criat
que n'es una politica
si porem dir que hem guanyat.
Jo me'n vaig anar de casa
molt trist i desconsolat
de veure que em despedia
de sa meua germandat,
veure mon pare i ma mare
quedant tan desconsolats,
jo los 'vera dit paraula
i el cor no m'hi ha bastat,
me'n vaig anar dret a vila
i pret hi vaig estar embarcat.
A Mallorca mos dugueren
i allí poc temps hem estat.
Allí varem fer ses tries
de ses classes de soldat,
dos vegades cada dia
pret hi vaig estar ensenyat.
I as cap de quinze sortetjos
que mos 'vien sortetjat,
mos varen dur a Filipines,
quin lloc tan desgraciat.
3ª cobla
Dalt es moll de Filipines
quan hi varem 'ver arribat
mos mostraren una imatge
de Cristo crucificat
i amb la Verge Maria
que estava en es seu costat.
"Sigueu sa nostra defensora;
mare des desamparats"
i allí tots mos confessàrem
cada u des seus pecats,
que si se'n morís algun,
que no morís condemnat.
Mos entregaren ses armes
i entràrem en so combat
cada u amb ses seues armes
a fer foc tots aviat,
que n'és una honra per naltros
si porem dir que em guanyat.
Quants infants de bones mares
per aquells camps han quedat,
Déu los do goig i alegria
des altres que els han quedat.
També la Verge Maria
tenia son fill amat
que aquells judius l'li prengueren
i va morir crucificat.
Consivirem es disgust
que aquella mare ha passat,
de veure aquell infant seu
en una creu enclavat
i així prenguem paciència
en tot lo que mos ha passat,
que en el món n'és un desterro
que Déu mos hi ha tirat
perquè fem bones obres
si mos ho tenim guanyat.
Estirem i amb alegria
després des gustos que hem passat.
4ª cobla
Per dins aquelles muntanyes
i on hi estava avessat
i em va tocar-me una bala
que vaig quedar atravessat.
D'allineta me plegaren
i a l'hospital aviat,
em varen fer bones cures,
gràcies a Déu he curat.
Mos feren presoners
es dia dinou de maig
i allí quedarem subjectes
d'aquell govern arrastrat.
I ells encara en digueren
que els 'viem agraviat
que es menjar que mos donaven
poc i mal acomodat
un arròs bullit quan mo'l portaren
ja venia mesurat
ja sabíem que en tocava
mitja lliura per soldat
all ni oli no tenia
que no n'hi havi en posat.
Sa cullera mos mancava
que no mo'n 'vien donat
Amb sos dits tots pessigàvem
i el trèiem de dins es plat
i mo'l dúiem a sa boca
com un que menja a grapats.
De veure com mos trobàvem
ja havíem determinat
de si poríem fugir-los,
es buscar sa llibertat.
Vaig veure s'avinentesa,
prompte la vaig 'ver agafat.
Llavò si que jo em trobava
de lo més apurat
per dins aquelles muntanyes
descalç i molt mal robat,
que ses robes que portava
prest vo' les hauré explicat:
es calçoncillos que duiaç
esquinxats de cap a cap,
i s'elàstic que portava
casi tot espellissat,
i es matí que m'aixecava
es llit quedava arreglat,
que hi jèiem per dalt sa terra
que el Bon Jesús ha criat,
i per capçal hi teníem
es colzo davall es cap
i es nevulats me tapaven,
mirau si estava acotxat,
i per menjar rebuscàvem
fruites si n'hi havia cap.
Es contraris me buscaren
fins que em varen 'ver trobat,
quatre soldats m'agafaren,
dos per cada costat;
llavonses me presentaren
a sa seua autoritat,
que per quan hi arribàrem
ja estava sentenciat:
vint-i-cinc palos me daren
damunt un banc allargat,
i de dalt es banc me baixaren,
que no m'hauria abaixat,
i em tancaren dins un quarto
sense llum ni claredat
i allina prenien gust
a fer-me estar empresonat.
5ª cobla
Quan me tragueren d'aquell quarto
vaig tornar a estar en llibertat
em buscaren per assistent,
per estar amb un empleat.
llavò sí que estava bé
si 'ves tengut llibertat
que ell me va plegar franquesa
i jo el sabia de guanyat
i un dia vaig demanar-li
per sortir a dar un passetget
em va dir que sortiria
acompanyat d'un soldat
ell portava s'escopeta
jo 'nava desocupat
portava algunes pessetes
que amb elles m'hi defensat
li vaig començar dar beure
fins que el vaig 'ver emborratxat,
que casi no s'aguantava
i el vaig veure descuidat,
llavò si que feia via jo,
escapar-me aviat
i no em girava endarrere
a esperar lo que ha quedat,
Ell me va tirar dos bales
i amb ninguna m'ha bastat.
I quan vaig tornar arribar a Espanya
en salut i llibertat,
de veure que m'encontrava
allí on ja 'via desconfiat,
però el Bon Jesús ajuda
en es que té voluntat
quan vaig arribar a Barcelona,
pret hi tirà una part
per enviar-lo a mon pare
per dir-li que ja m'he escapat
que pret hi arribaria
si no hi 'via novedat
Vaig atardar uns quants dies
que es correu ne va atrassat
quan vaig 'ribar as moll d'Eivissa
jo amb mon pare m'hi encontrat
i ell plorava d'alegria
i jo també m'hi he posat
I un altre germà que hi 'via
anava vestit de soldat
que jo ja no el coneixia
si ell no es 'ves declarat
i vaig fer ses diligències
que m'eren necessitat
i hi pujarem en es carro
i per amunt aviat
pujant per sa carretera
amb quines vistes m'he encontrat
m'he encontrat amb ma mare
que m'ha parit i criat
i m'hi vaig abraçar amb ella
just com un desesperat
que baixava en companyia
de sa meua germandat
d'aquelles dos germanetes,
tant que havia suplicat
a Déu de tornar-me a veure,
gràcies a Déu que he tornat
molta gent ha vengut a veure'm
i molt que me n'he folgat
com els he de dar ses gràcies
en tant bé que s'han quedat
Déu los do molts anys de vida
i los pag la caritat.
