Sa nostra ciutat d'Eivissa
és una ciutat reial,
que tot temps s'hi crien figues
sense haver-hi figueral.
Hi ha molts de pois i xinxes,
i és això molt natural.
Es ciutat molt adornada
de ministres i fiscals.
Jutges i governadors,
ni ha per cada portal.
Fiscals i procuradors,
n'hi 'via una sala plena;
s'altra dia vaig contar
més, crec, d'una corentena;
si perdessen es parlar,
pagaria una novena,
que no poguessen contar
tota sa nostra moneda.
Llavò sí que la viuríem
alegres com a germans!
Sa nostra ciutat d'Eivissa...
Jo trob que en la pagesia
tenen un dolent costum:
que en sentir grunyir es de Vila
ja creuen que els són damunt;
i es que no corre és que trota
per davant s'esglesi amunt,
amb so capell davall xella,
a veure lo que han de mester.
Es diumenge se'n van a missa
el senyor bal·le Boter,
i es posa davant es porxo
i allí ho explica molt bé:
«En tota aquesta setmana
hem d'anar a un pago fer;
pagau abans de diumenge,
no em fasseu quedar-hi mal».
Sa nostra ciutat d'Eivissa...
Es diners són una cosa
que porta molt d'interés,
i no m'espant d'es al·lots,
que fins mossènyer hi glapeix.
Per un parei que en llevaren
a n'el senyor regidor,
ho va ser cosa tan grossa
que hi va eixir predicador;
hi va sortir tot un frare
enviat de l'Assessor,
i anà d'una esglesi a l'altra
predicant aquest sermó:
«Si aquestos diners no tornen,
per valtros no hi ha perdó».
Aquells diners es tornaren
i s'excusà tant de mal.
Sa nostra ciutat d'Eivissa...
Jo trob que en la pagesia
tenim un costum molt bo:
es que arriba a tenir empleo
cad'hora fa de doctor.
Es diumenge quan va a missa
li han de dir: sí, senyor;
perquè si així no li diuen
s'enfada com un bacó
en ser que té bona fam
i li ofereixen segó,
que si llevò no l'hi donen,
gruny, potetja i fa remor.
Si sabessen lo que diu
moltes voltes lo meu cor,
quan veig tants senyors d'empleo,
o siguen de Vila o no;
que els voldria veure a tots
a sa boca d'un canó,
amb cent i vint bales dins,
donant foc a un batalló
que fos de soldats borratxos,
plens de mala intenció,
que es que més prop quedaria
seria a s'Espalmador.
Pot ser que llavò visquéssem
alegres com a germans.
Sa nostra ciutat d'Eivissa...
Sa cançó ja està acabada
més avant no pot passar,
perquè es que l'ha estudiada
quan va ser aquí es va aturar.
¿Sabeu valtros de quí és feta?
De n'Huguet d'es Codolar.
Quan jo anava pel món
me la vaig fer ensenyar.
No me l'ensenyà debades,
que li vaig dar un reial,
per comprar cura a sa dona
que es ventre li feia mal.
Sa nostra ciutat d'Eivissa
és una ciutat reial,
que tot temps s'hi crien figues
sense haver-hi figueral.
