Cançoner de les Pitiüses

Cantarem sa cantarel·la que tots junts hem practicada. Acaba amb una ucarel·la i comença com s'acaba. A tu... i ha ha ha ha hai!... Es senyors de Vila diuen, que és raó molt declarada, que s'ucà es cosa de moros i de gent alborotada, o de jovenots que tenen falta d'alguna singlada i de ses lliçons d'un mestre o de gent ben enlletrada, perquè així quissá entendrien que es fer ucs en sa vel·lada assusta es garrits que ells duen a fora a fer s'estiuada. Veis-vos aquí, germans meus, si ho és cosa comdemnada això d'ucar pes camins a la nit, en sa vel·lada. Cantarem sa cantarel·la... Tenc per es senyors de Vila dins es cap cent mil raons per dir-los que s'ucarel·la no és per armar qüestions, ni per promoure una guerra ni fer-mos fer eleccions; que això, es que li agrada en menja, i es que no, es ferma es calçons, 'gafa es camí i se 'n va a Vila, al carai o a p... cantons. Ucau, germans, que ara prompte s'uc tendrà contribucions. Cantarem sa cantarel·la... Aqueixos senyors de Vila tenen es cap molt dolent, i no es recorden des «güelos» que ucaven contra tot vent, tant fos de nits com de dia, tots sols o davant sa gent, i no els enfeccionava el seu cor, sempre content, sentir que també ucava sa «güela» vora es torrent, mentres rentava sa roba o duia es manteniment; que s'uc sempre demostrava que no hi 'via avorriment. ¿I ara es queixen i rabien quan senten ucà es jovent? Cantarem sa cantarel·la... Uca es jove en sa vel·lada, bé de tristor o d'alegria, i, molt fluixet, sa donzella quan rep es que ell li envia, li respon de baix des porxo amb un uc per petit sia; també es pastoret quan l'alba ja comença a rompre es dia; com es jai quan de repent li agafa aquesta mania; i es al·lots quan duen aigua des pou de sa Juveria; i es bal·le, que això sí, ho fa amb tota cortesia; i hasta es vicari ho aprova darrera la sacristia. Tots ells fan es ucs que poden, i no fan es que voldrien. Un senyor, d'aquests de Vila, que estàs amb naltros voldria tan sols una temporada, i as cap d'un any ucaria més i més fort, ell tot sol, que tota la pagesia. Cantarem sa cantarel·la... A tu... i ha ha ha ha hai!...