Alegrems tots amb l'Esglesi
i amb sa mare del Senyor,
que hem arribat a sa Festa
de la Resurecció.
Ya s'ha acabat sa Corema
i es temps de sa Passió.
S'han complit ses profesies,
lo escrit de Nostro Senyor:
que vendria un Messies
en remei del pecador.
Va venir i va voler néixer
dins aquell poble traïdor.
Ningú el va voler conèixer
'ven-mos fet tant de favor,
'ven-mos fet tant de miracle;
tots li portaven rencor
i a morir tots l'obligaren
sense motiu ni raó,
que Ell d'aquet món no esperava
padrí ni cap defensor,
que en el món lo que buscaba
era mort i passió.
I es sepulcre li guardaven
amb molta d'atenció,
d'entre ells va desaparèixer
sense destorbar ningú
i amb això varen conèixer
que era el divino Senyor,
que aquelles cinc llagues seues
ja no li feien dolor,
que eren cinc roses molt guapes
que feien molt bona olor.
I es matí tres soleis veren
dant un igual resplandor.
Alegrems tots, etc.
Aquesta és sa més polida
per tot un gènero humà;
té es pom de Pasco florit
l'Esglesi li va donar.
Déu que mo n'ha fet sa ditxa
de veure-la començar,
mos donga salut i vida
que la vegem acabar
amb salut i amb alegria
cada u allí on serà,
cada u en sa companyia
des que més s'estimarà,
i basta que n'és sa festa
de la Ressurecció,
quan Cristo se'n pujà al cel
sense ajudar-li ningú,
que finsus en aquella hora
no hi pujava al cel ningú,
i entrada li concediren
en aquell Déu i Senyor
per posseir llavò i sempre
aquella habitació.
Alegrems tots, etc.
Mirau si hi ha diferenci
d'aquesta semmana abans,
per lo que representava
dijous i divendres Sants.
Vérem el cel i la terra
tot trist i cobert d'espant,
i ses criatures totes
amb so cap baix cabilant
i amb el cor ple de tristura
pensant en un Déu tan bo;
que Cristo en la creu estava
patint per nostro amor,
sa Mare l'acompanyava
passant un mar de dolor,
son semblant era una espasa
que li atravessa el cor.
Llavonses el tercer dia,
quan l'alba donà claror
es va convertir en dolçura
lo que antes era tristor,
quan veren sa fesomia
d'aquell infant del seu cor,
aquella cara divina
coberta de resplandor
més que un solei no il·lumina
ni e-hi ha ponderació.
Mare i Fill se consolaven
donant-se abraços d'amor.
Alegrems tots, etc.
Molta alegria tenguéreu,
Maria, Mare de Déu,
quan vos donà l'ambaixada
l'arcàngel Sant Gabriel,
que 'viau de 'ser sa Mare
de Jesús, el Rei del cel.
També quan després el véreu
dins sa cova de Bel·lem,
que venien a adorar-lo
els reis i àngels del cel.
No és pot contar s'alegria
que en aquet dia tenguéreu,
quan véreu aquell Fill vostro
que amb tant d'amor Vós criàreu;
que ses seues vestidures
són blanques com una neu,
que ha alquerit tanta de glori
per Ell i per tots es seus,
per totes ses criatures
que busquin salvació.
D'adorar-lo no us cansàveu,
dant-li gràcies de favor,
que per dar-les hi no hi 'via
en el món ningú tan bo,
que va venir a assegurar-mos
sa nostra salvació.
Alegrems tots, etc.
Quan Maria Magdalena
va anar allí i no el va trobar,
es va carregar de pena,
no es poria conhortar,
i el Senyor que tot ho veia,
la va voler consolar.
Li va dir ¿què tens, que plores?
¿a què és lo que 't deu passar?
No sabent qui li parlava
li va tornar a contestar:
M'han pres el cos del meu Mestre,
vós sabreu a on està;
si ho sabeu, es dos anem-hi,
que me'l ne vui emportar.
i as cap de ses tres vegades
que el Senyor li va parlar,
llavó el va poder conèixer,
que el cor se l''il·luminà,
i li va dir: ¡Ai, mon Mestre!
i s'hi volia abraçar;
i Ell li va dir que es veurien
més a un altra aucasió.
qui es per dir s'alegria
que ella conquistà llavò,
perquè ella molt lo buscava
coberta d'aflicció
i el trobà ple de vida,
de glòria i satisfacció.
Alegrems tots, etc.
Maria i es dotze apòstols
estaven de reunió,
estaven dins una casa
allí fent oració,
que entre ells i es judius e-hi'via
molta revolució.
Jesús vingué vesitar-los
per fer-los aquell favor
i estant ses portes tancades
va entrar sense fer remor
i ells tots se atemorisaren
no sabent a què era allò.
I els va dir: no tengueu ansi
ni us espanteu, que som jo.
La pau de Déu siga en valtros,
ara i en tota ocasió.
I un rato els va acompanyar
en sa conversació,
finsus a desenganyar-los
que Ell era aquell bon factor
que mai no 'ls oblidaria
per ninguna ocasió
i que per ells guardaria
en el cel un lloc millor.
Alegrems tots, etc.
Llavò quan va arribar s'hora
que deien l'Ascensió,
Jesucrist i la gent 'naven
tots amb una porfessó;
varen arribar a una banda
resservada per això,
que es diu es puig d'Oliveta,
es lloc de sa funció.
Damunt una roca viva,
de cara a tot s'esquadró;
dant-los bones advertències
els feu un petit sermó;
va dir que al cel se n'anava,
«ja no tornaré més jo,
perquè mon Pare 'm demana
i es precís obeir-ló;
valtros quedareu per ara
i després vendreu amb jo,
que me'n vaig a preparar-vos
an el cel un lloc millor».
Prompte es va aixecar en los aires
sense ajudar-li ningú,
fins que'l perderen de vista
dins una gran resplandor,
una gran resplandor d'àngels
que feien guapa cansó.
Ses plantes des peus tenia
damunt aquell lloc tan dur
i allí les deixà marcades:
per molt més senyal d'honor,
i allí es cristians e'hi feren
un temple de gran valor,
Llavó es dia de cobrir-lo
va ser es milacre major,
que allí on mon Déu estava
no pogueren tapar-ló.
no hi va 'ver doctrina humana
ni cap mestre que hi fos bo.
Alegrems tots, etc.
Ja 'm dat una repassada
a la Resurrecció;
germans meus, tots dispensau-me
si algú les sap dir millor;
per favor tots dispensau-me
si es que hi falta algún regló,
que per explicar-la tota
vol bon estudiador,
que no hi ha enteniment d'home
ni llengo que hi siga bo.
Tenguem tots fe i esperança,
per naltros serà favor,
i caridat, que és la reina
de ses virtuts, sa millor;
que milacres com aquestos
los pot fer Nostro Senyor.
Si no ho digués l'Evangeli
no s'ho creuria ningú,
que tot aquet sacrifici
es fet per Nostro Senyor
i per favor mos demana
que li consagrem el cor.
Alegrems tots amb l'Esglesi
i amb sa mare del Senyor,
que hem arribat a sa Festa
de la Resurecció.
