Un dia que yo passava
per darrera un penyalar,
no veia cosa ninguna
que m'hi pogués alegrar,
només que una pastoreta
que amb una altra es va ajuntar;
be semblaven dos estrelles:
s'haurien d'ajermanar.
Yo estrelles no dic que ho fossen,
perque amb una vaig parlar;
vaig parlar amb sa més polida
amb sa que més m'agradà;
li vaig dir que si venia
o es quedava per allà,
que yo molt me'n folgaria
que ems tornassem a trobar.
Ella em va tornar resposta:
Això Déu sap quan serà.
As cap de coranta dies
La portaren a enterrar;
allí aón l'enterraren
va neixer un rossaret blanc
que tenia ses fuyetes
acolorides de sanc.
