Donau-me Senyor també
una memori ben clara
per jo explicar-vos ara,
la gran admiració,
sa vida de Sant Esidro
explicada amb un sermó;
mossènyer la predicava
jo l'escrivia en mon cor
per llavò dir-la en es altres,
que no en saben res d'això
i m'hi vuigueu ajudar,
Sant Esidro llaurador,
i es matí quan s'aixecava,
amb bona devoció
prenia es parei de bous
i es saquet de sa llavor
i Esidro se'n 'nava as terç
a fer de bon llaurador
i es vesins ja l'atinaren
que ell era un criat molt bo
i llavò tots lo sustreien,
vine amb mi i estaràs millor
i Esidro amb molta prudenci
no s'escoltava ningú
més que fer-hi es gust a l'amo,
complir s'obligació;
llavò volia temptar-lo
el diable temptador
i ho varen dir-ho a son amo
que ell era un criat dolent
que si mal temps l'ajuntava
poc cabal treurà des béns
i l'amo ja va quedar
tot ple de mals pensaments
i es prevenir d'idear,
per quan Esidro hi 'nirà
i li diu: escolta Esidro,
que jo i tu hem de conversar
i et vui manar-te sa feina,
sa que tu has de fer demà,
i has d'anar a quatre termes
i a tots has de trebaiar
i Esidro amb molta prudenci
de tot se'n va encarregar;
l'amo se'n va anar dalt d'un puig
que veia d'ací i d'allà
i promptament des d'allina
voreu de què es reparà,
que hi 'via tres ajudants
as seu terç a trebaiar
i es d'enmig ho era es seu
i es altres no els conegué
i es ajudants que hi 'via
hi 'naven vestits de blanc
i l'amo partí d'allina
caminant fins arribar
i quan va ser més propet,
ja llaurava tot solet
i li diu: escolta Esidro,
que jo i tu hem de conversar,
qui eren aquells ajudants
que hi 'via as teu costat?
I li diu amo meu,
jo ajudant no n'he vist cap;
diguent aquestes paraules
veureu de què es reparà,
que sa seua arada sola
tres solcs li havia portat,
aproveint-li sa feina
des temps que havia faltat,
veis aquí es primer miragle
Sant Esidro llaurador.
Llavò von diré un altre
seguint es segon rengló,
perquè va tenir visites
de l'amo des seu senyor
i li diu escolta Esidro,
jo estic abrasat de set
i tu no tendries aigo,
que beguéssem un poquet.
I li diu, amo meu,
anau dins aquell bosquet,
trobareu una font fresca
i beureu si teniu set,
i l'amo se n'hi va anar,
la va buscar un ratet
i vent que no la trobava
Esidro tornà a cridar
i Esidro va deixar es bous,
promptament se n'hi va anar
i hi havia una roca viva
que espantava de mirar
i va aixecar el cor a Déu,
també li va demanar,
i aquí si el Senyor ho volia,
una font mos hi pot dar
d'aigo fresca i poderosa
que ens hi poguem refrescar;
diguent aqueixes paraules
veren un riu a brollar
i hi quedà una font feta,
que ara encara hi deu estar
i a sa ciutat de Madrid
s'hi ha contès tot això
i ara en es mateix poble
tenen es sant per patró;
veis aquí el segon miragle,
Sant Esidro llaurador
llavò vo'n diré un altre,
seguint-la en el terç regló.
D'aquest any de sa nevada
que espantava de mirar,
que es pobres i es pardalets
no es podien basquetjar
i l'amo va manar Esidro,
que as molí es 'via d'anar
i Esidro agafà sa mula
i la va aubardanar,
quan la va tenir ben aregada
ell per avant va pigar
i quan va ser més avant
es va encontrar amb quatre pobres
que venien de d'açà
i amb sa cara conegué
que tenien mal passar
i Esidro aturà sa mula
i la va descarregar
i una quantitat de blat
a cada pobre va dar
i ells quedaven agraint-li
i ell d'allí ja se'n va anar
i quan va ser més avant
veureu de què es reparà,
d'una ardada de pardals,
no es cansaven de piular
i Esidro ja va pensar,
ells me demanen llimosna
Ja Esidro aturà sa mula
i la va descarregar
i una quantitat de blat
per allí els va esbarretjar
i ells quedaven agraint-li
i ell d'allí ja se'n va anar
i a fi que dins es seu sac
molt poquet blat hi quedà
i es moliner vent això
va quedar meravillat
que d'una casa tan rica
hi portasen tan poquet blat
aiximateix va fer farina,
aprou per ben omplir es sac
i es moliner vent això
ja no va poder callar
i li diu: escolta Esidro,
que jo i tu hem de conversar
i una quantitat petita
així com 'via portat,
aiximateix ha fet farina,
aprou per ben omplir es sac
i Esidro va respondre,
amb molta de veritat
i jo no us he robat farina,
ni tampoc us he robat blat
i si n'estau en so compte
jo us donc sa dificultat
posà una quantitat petita
així com 'via portat,
promptament ho va engranar
es moliner remirat,
aximateix va fer farina,
aprou per ben omplir es sac;
veis-vos aquí el terç miragle,
Sant Esidro llaurador,
llavò vo'n diré un altre
seguint en el quart regló.
I ara veureu que una anyada
que la va sembrar de blat
la va dur a s'era de l'amo
pensant estaré més bé;
quan la tenir ventada
es munts iguals varen ser
i l'amo veiguent això
ja no va poder callar
i a sa teua garbareta petita va quedar
i ara es munts són iguals
i tu me n'has arrobat
i Esidro va respondre
i amb molta de veritat
i li diu, amo meu
i jo no us he arrobat paia,
ni tampoc us he robat blat
i si n'estau amb so compte
i us donc sa dificultat,
si em deixau ventar sa paia
jo tenc per extremunciat
jas, vet-la aquí sa paia,
venta-la tant com voldràs
que dins el seu cor pensava
que pocs almuds ne trauràs
i Esidro agafà sa paia,
la ventà d'un cop primer,
quan la va tenir ventada
i es munts iguals varen ser
i l'amo quedà amb bé Esidro
molta satisfacció,
vent que lo que ell demanava
li concedia el Senyor;
vei-vos aquí el quart miragle
Sant Esidro llaurador,
llavò vo'n diré un altre
seguint en el quint regló.
I vaig pensar de casar-me,
si és de Déu sa voluntat,
amb una cristianeta,
Déu del cel l'ha encaminat,
llavò el volia temptar-lo
el diable temptador,
diguent-li que era una dona
de males condicions,
que per 'nar-hi as terç se'n posa
de gales i mocadors,
per 'nar a sa vora des riu
a festetjar amb sos pastors,
a Esidro, ja va pensar
ja t'experimentaré jo,
i es va calar-se a l'aguait
per quan ella passaria,
'via de passar un riu
que tenia un quart d'arada,
per dalt de s'aigo passà
i es senyà i persignà
i també va senyar s'aigo
i hi quedà un camí fet
per dalt de s'aigo passà
i Esidro ja va pensar,
més santa ets tu que no jo,
se'n va anar a sa seua feina
i se'n va ben descansar.
Déu los ha dat un infant,
s'alegria del seu cor
i quan va ser més grosset,
que ells ja s'hi divertien,
fins a ses portes des pou
sa mare l'encaminà,
quan va ser a ses portes des pou
son fiet li decantà
i va quedar aquella dona,
no fent altre que plorar
i va plorar aquella dona
i fins que Esidro hi va anar:
i a què tens i dona meua,
que hi estàs tan desconsolada?
I amb raó puc sospirar,
que ens ha caigut dins es pou
s'infant que Déu mos va dar.
Vet aquí i dona meua,
que no tens més que plorar,
que Déu ens ha ajudat fins ara
i també ens 'judarà;
Esidro se'n va anar en es pou
i es senuyà i persignà,
promptament ja veren s'aigo
que per amunt va pujar
i saltant i ballant
son fiet va tirar
dins es braços de son pare,
ja torna a estar conquistada
s'alegria del seu cor;
vei-vos aquí el quint miragle
Sant Esidro llaurador.
