Cançoner de les Pitiüses

I anit passada ha hi érem, i anit (e)hi tornam ser, i es mirall que jo em mirava, i anit passada el rompé. L'he romput i no en tinc d'altre i ara amb què em miraré, i amb sa cara de s'al·lota, que és un mirall vertader. Jo li pendria per dona si sa mare ho trobàs bé, fos a gust de pare i mare i de sa germandat que té, Ses persones que m'escolten quin pensament han de fer, han de dir que som un pobre i que no ho alcançaré. I encara que sigui pobre me'n tenc per avorrir, perquè jo ningú no em priva d'anar a lloc ric. I un ric tornar-hi pobre i un pobre tornar-hi ric, i en ses cadires més baixes hi seuen es més petits. I en ses més altes hi seuen es grossos i es de llocs rics, tu en tens una reguardada devora es capçal des llit. I en aquella la guardes per enveure es teu amic, que de lluny l'has conegut. Te n'anaves cap a sa casa més contenta que un peput hala, mon pare, aixecau's que el vostre gendre ha vengut, i donau-li cadira que segui si està cansat.