I
Mos ha quedat un record
del nou-cents setanta-dos,
i una pena dins el cor
a tots es espectadors
d'aquest desastre tan gros
que ha sét un cas horrorós,
molts s'han hagut de cobrir el cos
de negre i llevar colors,
sense consol ni repòs
i en males condicio(n)s,
moltes llàgrimes i plors
i d'atribulacio(n)s,
portant corones i flors
a un acte religiós,
per anar a adorar algun tros
que era una mica dubtós,
però aiximateix supòs
que es feien reflexio(n)s,
si seria carn i os
de tals generacio(n)s,
de tants que n'hi 'vien mort
de petits i de majors,
quin rumb en tan mala sort
no té comparacio(n)s,
per 'nar dret anaren tort
que estava un poquet boirós,
però m'estrany des pilot,
un des bons aviadors,
que coneixent ja aquell lloc
no tengués precaucio(n)s,
sabent que passaven prop
de lloc alt i muntanyós,
just 'naren a pigar es toc
a un lloc tan perillós,
s'esclafit va ser tan fort
tan gros i tan espantós,
quedaren llaunes de foc
per tots es «alrededors»,
no es paga en plata ni or
tantes desperfeccio(n)s,
faltant-los llavor tan poc
només un minut o dos,
per arribar a s'aeroport
si es vol 'gués sét venturós.
Mo' n'ha quedat un record,
del nou-cents setanta-dos.
II
Ha causat remordiment
en tota sa nació,
que es va sebre de moment
d'aqueixa perdició,
d'algú que estava present
quan va fer s'explosió,
donar es passos correguent
com és s'obligació,
per donar coneixement
a s'autoritat major,
dant compte de s'accident
que hi 'via hagut sus llavor:
s'alarmà tota sa gent
de dins sa població,
llavor també seguiguent
hi va acudir es batalló,
soldats, «cabos» i sergents,
també algun superior,
i es que hi tenien parents
prest els va agafar calor,
n'hi caigueren més de cent
sense cap salvació,
pobre d'aquells innocents
de tanta compassió,
perquè reberen un crem
de poca duració,
ni mancos tengueren temps
de posar-hi atenció,
ni d'encomanar-se a Déu
en cap oració,
però resarem per ells
en bona devoció,
a més de ser-ho conscients
d'alguna donació,
per fer-hi un monument
obra d'un bon escultor,
que quedi per molt de temps
sa representació.
Per no cansar més sa gent
acabaré aquest regló,
ja comprendreu que no tenc
molt bona explicació,
que parl a dret i a tort
«quissà» em faré molestós,
que de pensar-hi em torn groc
i em pos un poc nirviós.
Mo' n'ha quedat un record,
del nou-cents setanta-dos.
III
Tant si és hivern com estiu,
igual de nits que de dia,
un no pot estar tranquil
ni té segura la vida,
que un sempre corre perill
a onsevuia que sigui,
i encara llavor sentiu
qui li pareix mentida;
sempre hi ha algun que diu
que estan en «plan» d'energia,
que el món se va instruint,
sa intel·ligència fa via:
ja hi arribarem en es «fin»
si sa cosa no canvia,
que es accidents van seguint
com més va per cada dia,
que experiència tenim
de lo que ha passat a s'illa,
que això ho ha sét es motiu
de molta gent anar entristida,
que si n'hi ha algun que riu
un altre plora i sospira,
igual es poble civil
que es que ha d'anar a formar files;
moltes nacions tenim
que estan en plena ofensiva,
i estan sempre construint
moderna artilleria,
per dirigir es projectils
talment allí on volien,
i es avions destruint
ciutats i la pagesia:
ses baixes compten per mils,
pagant qui no ho mereixia,
sa humanitat va patint
molts queden a la ruïna,
i es grossos donant mitins,
menjant pollastre i gallina,
que es que duen es controls
són ses potències majors,
enganyant a tot qui es pot
que es valen de ser traidors.
Mo' n'ha quedat un record,
del nou-cents setanta-dos.
