INFORMACIÓ
Número de fitxa | 3141

Subgènere | Cançons

Estil | Redoblat

Temàtica | Història.

Subtemàtica | Accident

Autor | Josep Torres Costa, Pep Simon. Es Cap de Barbaria. (n.1898).

Recollit per | Vicent Marí Serra, Palermet

Transcrit per | Vicent Marí Serra, Palermet.

Data | posterior a 1972

Font | Full escrit a màquina trobat a can Palermet, Es Cubells, que algú va donar a l'avi de Vicent Marí Serra, Palermet.

Variant |    1322   /   2961   /   3141

Mo n'ha quedat un record...

1ª cobla Mo n'ha quedat un record del nou-cents setanta-dos i una pena dins el cor a tots es espectadors d'aquell desastre tan gros que set un cas horrorós. Molts s'han 'gut de cobrir el cos de negre i llevar colors. Sense consol ni repòs i en males condicions; portant corones i flors un acta religiós. Per anar a dur algun tros que era una mica dudós, però així mateix supòs que es feien reflexions si seria carn i os de tal generacions; de tants que n'hi 'vien mort de petits i de majors. Quin rumbu amb tan mala sort no te comparacions; i encara sabre no es pot ses equivocacions. Per 'nar dret, anaven tort que estava un poc boriasós, però m'estrany des pilot un des bons aviadors, que ja coneguent es lloc no tengués precaucions sabent que passaven prop de lloc alt i muntanyós, just varen 'nar a pigar es toc en un lloc tan perillós. S'esclafit va ser tan fort, tan fort i tan espantós; saltaven llames de foc per tots es elrededors. No's paga en plata ni or tantes desperfeccions. Faltant-los llavors tan poc només un minut o dos per arribar a s'airoport si es vol ves set venturós Mo n'ha quedat un record... 2ª cobla Va causar remordiment en tota sa nació que es va sabre de moment d'aquesta perdició. D'algú que estava present quan va ser s'explossió. Va dar es passos correguent com és s'obligació, per donar coneixement a s'autoritat major; dan compte de s'accident que hi 'via 'gut susllevó. S'alarmà tota sa gent de dins sa població: Llavó també seguiguent hi va acudir es batalló. Soldats, cabos i sergents també algun superior, i es que tenien parents prompte els va agafar calor, Ni caigueren més de cent sense cap salvació. Pobres d'aquells innocents de tanta compassió ; que resibiren un crem de poca duració. Ni menos tengueren temps de posar-hi atenció, ni d'encomenar-se a Déu en ninguna oració. Però resarem per ells amb bona devoció, a més de ser-ho consents d'alguna donació per fer-hi un monument, obra d'un bon escultor. Que hi quedi per molt de temps sa representació. Per no 'cansar més sa gent acabaré aquest regló. Ja coneixereu que tenc molt poca explicació, que parlc a dret i tort quisà us seré molestós. que de pensar-hi torn groc i em pos un poc nirviós Mo n'ha quedat un record...