INFORMACIÓ
Número de fitxa | 2459

Subgènere | Cançons

Estil | Redoblat

Temàtica | Humorística

Subtemàtica | Festeig

Recollit per | Joan Castelló Guasch?

Transcrit per | Joan Castelló Guasch?

Data | anterior a 1946

Font | El Pitiús edició 1946. Pàg. 4 i 5

Variant |    130   /   2458   /   2459   /   3170

Observacions | incompleta. vegeu fitxa 130

Festetjant / Germans en aquest paratge

Germans, en aquest paratge mon sebre es troba innocent; tractant amb un personatge d'humor i de compliment. Respectant es seu caràcter, l'amo, i tothom, que dispens. S'al·lota de qui us pal·lava ara la tenc de present; basta que és s'enamorada la vai anà advertiguent, perquè ella no està enterada yo lo que pas de turment; que hei sortit anit de casa amb tanta fosca i mal temps per venir a veure't sa cara, basta que és en es gust meu. Parteix ben prompte de casa, quan es sol se va ponguent, i en perdre sa clarorada llavor vaig correguent més, però tenc una encontrada que te l'aniré diguent: que per pujar sa bardada em dona un compte dolent i cada dos o tres passes M'he d'anar entretenguent per recobrar s'alenada, que si no, vaig patiguent com una persona asmada o que té algun accident. Yo no ho dic per cap fiscada ni que em vagi avorriguent, que s'hora menos pensada mos pot anar aconteixquent. Déu mos guardi de desgraci i mos vagi afavoriguent. An això que et deya abans T'ho aniré repetiguent: que en arribar a s'entrada trèc es tabac i l'encenc, i e-us deix acabar es rosari si trop que l'estau diguent. Me pareixeu gent honrada i de bons coneixements; cap mal yo tenc per contar-ne des més jove an es més vey, i a tots desitx respectar-vos conforme anau mareixquent. Germans, en aquest paratge mon sebre es troba innocent... Per venir aquí a vel-lar ara hei trobat sa drecera; yo prenc pes camí que hi ha a buscar cap damunt s'era, i també em solc aturar per fora de sa barrera, esperant quan sortiràs, que el cor meu ya es desespera. No sé que dianxes fas tant d'allisar-te sa clenxa; t'assegur que si et bastàs ya et quedaria lluenta i et faria anar aviat. Tu pareix que no tens pressa I yo estic aquí arrufat, no tenc res que m'entretenga, i estic fent pô an es teulats que es posen a sa garbera. Ho tens tot espigolat, jo crec que hi baquetgen sempre; i saps a quê hei pensat?: de dur-hi sa pardalera, i en 'gafarem de pintats d'aquells amb so gavatx negre que per tenir engabiats son uns ausells de presència. Ves amb cuidado amb es gat, que tot amb u no te'ls mengi, que si els 'rriba a ver testat pot ser que s'hi engoloseixque, que sé que és molt mal criat i sempre e-hi va coua estesa corrent per vora sa cèndre... i es ratolins per es blat o rosegant ses xarèques. Yo ya l'hauria enviat a fer més de tres p... Deixem això que és pecat i entrem en altra conversa: pal-lem des enamorats que solen venir-te a veure. Si es un dia assenyalat, ya e-hi deus estar-hi contenta; i més si és s'estimat que sol venir casi sempre. Si és tard i no ha xiulat, deus fer sa cara dolenta; ton cor se sent anyorat, no es diverteix ni s'alegra ni en res te divertiment. Germans, en aquest paratge mon sebre es troba innocent... Anit que estam de conversa tu i yo, amb es cap ben clar, en gastaré una directa que crec que t'agradarà pal-lan-te de sa Corema, que és es temps de dejunar, i per complir amb so precepte tampoc no es pot festetjar. Es dos mo'n vàrem distrèura no mo'n sabérem guardar; però mo'n va passar una que sempre em recordarà: Una nit que feia lluna i el cel anava molt clar, festetjant per sa finestra, distret des temps com passà, abans de tocar la una es yai es va despertar. Yo em vaig aixecar tot d'una quan el vaig sentir baixar, i et vaig dir: «Me'n vaig, Lletrudis; supòs que tu et deus quedar? Això pareix que s'embuya, no sé quê en resultarà». Me pens que e-hi va 'ver repulsa, segons em varen contar; i no m'importa estar en dubte, perquè a yo i tot m'en tocà, que es yay de sa berratul-la aquella nit s'esbrevà, que anava de mala lluna i em va cuidar arregirar. De llavor ençà me tremola sa canya en anar a pescar; no hei pogut fer cosa bona, mirau si em perjudicà; i hauré d'anar a Barcelona a fer-me medicinar. En vaig pal-lar amb una dona que mos coneixem temps ha i em va dir que no sabia remei que em pogués curar, sinó que fes esbrunyir-me d'un que hi tengués bona mà. Si tu em volguesses servir-me, t'ho deixaria provar, i llavor, per algun dia, podríem anar a pescar allà per Cala Llentrisca, que s'en solen agafar. Pal-len na Catalina si mos vol acompanyar; si agafam peix de bastina tot l'e-hi deixarem menjar; i si li agrada s'anguila yo us promet no en faltarà; se'n gafa de tota classe i fins algun de pudent. Germans, en aquest paratge mon sebre es troba innocent...