Cançoner de les Pitiüses

Germans, en aquest paratge mon sebre es troba innocent, tractant amb un personatge d'honor i de compliment. I Respectant es seu caràcter, l'amo i tothom que dispens, i s'al·lota que parlava, que ara la tenc de present Basta que s'enamorada la vui anar asvertiguent, perquè ella no està alterada¹ jo lo que pas de turment per venir a veure't sa cara, basta que ets an es gust meu de venir sempre en tenc ganes,² mai me pareix molt sovent. Jo sempre partesc ³ de casa quan es sol se va ponguent i en perdre sa clarorada llavò ja vaig correguent, però tenc una encontrada que te l'aniré diguent, que en ser per pujar sa barda ja em dona un compte dolent, que cada dos o tres passes jo m'he d'anar entretinguent⁴ per recobrar s'alenada, que si no, vaig patiguent com una pressona asmada o que té algun accident. Jo no ho dic per cap fiscada, ni és que me'n vagi enriguent, que s'hora menos pensada mos pot anar contenguent. Déu mos guardi de desgraci i vagi afavoriguent, i an això que he dit⁵ abantes ho 'niré repetiguent, que en arribar⁶ a s'entrada trec es tabac i l'encenc i us deix acabar el rosari si trob que l'estau diguent, que enc⁷ que no és cap cosa rara ni ningun costum dolent, jo em pareix de gent honrada i de bons coneixements. Ningun mal tenc per contar-ne, des més jove an es més vei, i a tots desitj respectar-vos conforme anau meresquent. Tornada II Per venir aquina a vetlar ara he trobat sa drecera: prenc es camí des Vedrà i a buscar cap davall s'era, i sempre em sol aturar per fora de sa barrera, veiam quant prest⁸ sortiràs, que el cor meu ja es desespera. No sé què ⁹ fas, tant de lligar-te¹⁰ sa clenxa. Jo et dic que si jo et bastàs que et quedaries lluenta: et faria anar aviat, que sembla que no tens pressa, que estic per all๹ arrufat sense res que m'entretenga i fent-te por an es teulats que es posen en sa garbera, que ho tens tot espigolat. Ben crec que hi bequegen sempre, i ara m'he determinat de dur-hi sa pardalera, i en 'gafarem de pintats, d'aquells amb so gavatx negre, que per tenir engabiats ja és un ocell d'aparença: ves amb cuidado an es gat¹² perquè tantot no se'l mengi, que si el riba a haver tastat, fàcil que s'hi engoleixgui,¹³ que em pareix molt malcriat, que sempre va coa estesa i amb so mostatxo enrotllat covant per vora sa cendra, i es ratolins, en es blat, a rosegar amb ses xereques,¹⁴ que jo ja els 'vera enviat a fer més de tres punyetes. Deixem anar aquest pecat, entrem amb altra conversa, parlem des enamorats que solen venir-te a veure. Si és un dia assenyalat, ja ho¹⁵ crec que n'estàs contenta, més i més si és s'estimat, que sol venir casi sempre; si és tard i no ha siulat, tu ja no estàs satisfeta, ton cor es veu enyorat, no es deverteix ni s'alegra. No es deverteix ni s'alegra, ni res de devertiment. Tornada III Anit que estam de conversa, jo i tu ens¹⁶ hem de declarar. Ja et gastaré algun directe que crec¹⁷ que t'agradarà, parlant-te de sa Corema, que és es temps de dijunar i per complir amb so precepte tampoc no has de festejar. Jo i tu mos vàrem distreure, no mo'n sabérem gordar, però me'n va passar una que sempre em recordarà: una nit que feia lluna, que el cel estava molt clar, festejant d'escorreguda distret de lo que em passà,¹⁸ que abans de tocar la una es gall es va despertar. Jo em vaig aixecar tot d'una quan el vaig sentir cantar sense posar cap excusa: Bona nit, tu et deus quedar, que això pareix que s'embuia, no sé què resultarà. Jo em pens que hi va haver repulsa, segons em varen contar, i no m'importa estar en duda: hasta a jo i tot me'n tocà, que es iai de sa barretul·la aquella nit s'esbravà, que anava de mala lluna i¹⁹ em va cuidar regirar, que de llavò ençà em tremola sa canya en anar a pescar, [que no hi puc fer cosa bona]²⁰ mirau si em perjudicà. Hauré d'anar a Barcelona a fer-me medecinar. Ja en vaig parlar a una dona que mos coneixem temps ha i em va dir que no sabia remei que ella em²¹ pogués dar, en no que fos [sic] esbrunyir-me un que hi tengués bona mà. Si tu vuiguessis servir-me, t'ho deixaria provar, i llavò per algun dia podrem tornar a pescar allà per Cala Llentia, que se n'hi sol agafar. Parla'n a na²² Catalina, si ems hi vol acompanyar. Si agafam peix sense espina tot vo'l deixaré menjar, i si us agrada s'anguila, tampoc no vo'n faltarà. Si sa teua tia fila, també m'has d'encomanar que em faci una solta fina, que també l'hem de tirar per veure si agafaria un peix que vaig afinar, que em va parèixer tonyina de sentir-la capejar, i si no, és²³ alguna griva de ses que es solen criar pes redol de sa copinya²⁴ si un no es pensa a rentar. I perdona'm sa indirecta²⁵ si us ha caigut malament. Tornada