Cançoner de les Pitiüses

Del món ningú ha pres sa mida ni sap es millons ¹que hi ha. Cap home² ha tengut prou vida per arribar as cap d'allà. I Cada nació domina lo que en es seu mando hi ha, i an es moros de Melilla, perquè es varen rebel·lar, els han dat una corrida que els han cuidat desnegrar. Sa sang que es derramà allina, n'hi hauria hagut per regar tot es pla de ses Salines i arribaria a la mar, i es espanyols que hi moriren per mils es poden comptar, tots fiis de bones familis, sos pares deuen plorar. Considirau³ ses fatigues que allina varen passar, i això ho és una heretgia, que jo ho faria privar: ses armes les tiraria dins es fondos de la mar, i si peleia volien, que es pigassen amb sa mà. Fora tanta tirania, que això no es pot suportar. Tots som germans, o ens ho diuen: per què ens hem de maltractar ni fer tantes dolenties que Déu no ens perdonarà? l aquest món són quatre dies, poc temps hi porem estar. Prompte maduren ses figues, ja comencen a llistar. Jo me pareix s' altre dia que comencí a navegar i em trob amb sa clenxa grisa i és de tant de cavil·lar, que es que no ha sortit d'Eivissa té molt poc de què contar, que és una illa molt petita, rodada d'aigo de mar i és pintoresca i polida, d'un clima fresc i molt sa. La gent pot viure tranquil·la, qui té salut i menjar. Per altres parts no és aixina, que un sempre té de lutxar. Del món ningú ha pres sa mida... II Si el feren sense plantilla, no es varen equivocar, tot va marxant i camina i és un rellotge molt clar perquè observa i camina tots es moviments que fa. Quan es sol surt i illumina finsos que es torna a amagar i es veu amb gran maravilla tot lo que Déu va criar, que es senten per la campilla⁴ molts aucellets a cantar i és un jardí d'alegria pes que la pot disfrutar, però està mal repartida tanta de⁵ riquesa que hi ha; un té molt i s'altre mica, i es compte és mal d'arreglar. l un pobre es passa la vida matant-se de trebaiar. Després de tanta fatiga mos toca es dolent menjar i en s'hivern dur roba prima, que es fred mos puga pelar. Altres porten alevita i es poden fer respectar, que els hem millorat sa finca i ara es deuen recrear. Jo he de baixar a peu a Vila, quan no tenc sous per pagar. Sa passejada és complida: tres hores de caminar, que per quan un hi arriba ja ha fet ganes de dinar. Jo, si n'Eulari no em fia, sé que em toca dijunar. Del món ningú ha pres sa mida... III Per més que un corra i caminga, no enquantra felicidat. Segons es modo de viure, porta més deficultats. Mentre sa persona és lliure, dispon de sa llibertat i a onsevuia que siga pot viure més descansat. Nigú té lo que volria, no es troba a pler amb son estat. S'ambició ens mortifica i ens fa viure turmentats: si és una al·lota o vilda⁶ que no tengui enamorat, ja no pot dormir tranquil·la: volta i gira de costat, pensant si quedàs per tia, quin càstig tan carregat! I es diumenge en anar a missa porta es faldellí trencat, mantonet de mallorquina i es tupé ben arrissat. Si algun fadrí ⁷se la mira, ja es creu que l'ha enamorat, i en veure sa seua amiga, li diu amb formalidat: "Fulano sé que m'estima, quin jove tan ben plantat!" Prompte s'hi fa encontradissa, si el pot trobar descuidat. Pe' sa finestra el convida, si a la nit no està ocupat, i a sa tarda es ben pentina i es renta de cap a cap, i es posa una camia d'aquelles coll escotat, que tenen tanta puntilla i amb so faldar fistonat. Ja es sembla una bailarina d'aquelles de dins ciutat. Si a algú li pareix mentida, jo sé cert que és veritat. Ses dones d'avui en dia tenen es jocs carregats, i en veure un pardal que piula, l'enganxen amb sos filats. Fan jocs de mans i estudien, saben més que es abogats. Vaig a canviar d'article, que an aquest ja l'he acabat, i un poc de cada manera, s'histori no és tan cansat. Jo t'he tret aquest exemple, quissà t'hauré agraviat. Si al cas s'ha contat⁸ aixina, m'ho haureu de dispensar. Ses al·lotes i ses ⁹ desitj que us pugueu¹⁰ casar i fer una bona vida i d'aquest món disfrutar. Basta que Déu mos hi envia només per pelegrinar