A sa vora de la mar
hi ha una donzella,
que brodava un mocador
que és per la reina.
Quan va ser a mig brodar
li faltà seda.
Veu venir un mariner,
pel mar navega.
—Mariner, bon mariner,
si portau seda.
—De quin color la voleu,
blanca o vermeia?
—Vermeieta la vui jo,
que és millor seda.
—Pujau, pujau a la nau,
triareu d'ella.—
Quan va ser damunt la nau,
la nau pren vela.
Mariner es calà a cantar
cançons molt belles;
amb el cant del mariner
s'adormí ella.
Quan varen ser mare endins,
ella es desperta:
—Mariner, bon mariner,
tornau-me en terra,
que les ones de la mar
em donen pena.
—Això sí que no ho faré,
que heu de ser meua;
fa set anys que vaig pel mar
per vós donzella.
—De tres germanes que som,
som la més bella;
una és casada amb un duc,
l'altra és princesa,
i jo, pobreta de mi,
som marinera.
—No sou marinera, no,
que sereu reina;
que jo som fill del rei
rei d'Inglaterra.
