Cançoner de les Pitiüses

A sa voreta de mar n'hi ha una donzella, qui en brodava un mocador blanc per la reina. Quan l'estava a mig brodar, li faltà seda. —Mariner, bon mariner, que portau sedes? —De quin color la voleu, blanca o vermeia? —Vermeieta la vui jo, que és la més bella. —Pujareu per s'arenal, triareu d'elles.— Quan vaig ser a mig de mar quedí dormida, i quan me vai dispertar, cor meu, sospira. —De tres germanes que som, jo soi donzella. Una és casada amb el rei, s'altra amb doisello. Una menja pa i pollastre, s'altra pa i colom, i la pobreta de mi, pa i sardina. Una jeu dalt matalàs, s'altra dalt cortina, i la pobreta de mi jau dalt tauleta.