S'any dolent
Per fer una cançó nova
he tengut bon fonament,
vos la diré, si em recorda,
anit que em cau avinent.
E-us pal-laré de s'anyada
que li deien s'any dolent:
es pobres passant miseri,
i es rics gastant s'or lluent,
i que no els valia encara
per tenir manteniment,
en ser casa de famili
que hi hagués molta de gent.
Ya arribàrem a tal hora
que el mon estava dolent,
que ses riqueses fugien
com s'aigo per un torrent.
Per fer una cançó nova, etc.
Anit em cau avinent
i pressones m'han manat,
e-us pal-laré, si em recorda,
d'aquell any tan dolent passat,
que es forns de fer pa que es veien
semblaven ser oblidats,
es fumeral ni sa porta
ni manco estaven fumats;
tampoc es molins de moldre
anaven molt enfeinats,
per ells tot eren diumenges
i dies assenyalats,
perquè sa gent no tenia
de que fer-n'hi apareyat.
Per fer una cançó nova, etc.
Anit que em cau avinent
tenc bona aucasió,
e-us pal-laré d'un diumenge
que varem fer porfessó,
que no hi duiem sa bandera
ni hi havia cap sonador,
ni tocaven sa campana:
¡no era festa d'això!
Sa gent ensentimentada
en aquella aucasió,
tots passaven el rosari
o feien oració:
si e-hu 'guessen vist es moros
n'haurien tengut tristor.
Si es mirava a la campanya
tampoc es veia verdor;
es qui sembrava sa terra
bé perdia sa llavor.
Ses súpliques d'aquell dia
vengueren s'any avinent,
que Déu mos donà cuïda
per tothom abastament.
Per fer una cançó nova, etc.
En nom de Déu 'ribà s'hora
que s'ordi va madurar
i enseguida es va conèixer,
que sa gent s'agalipà.
Tot eren balls i xacotes
en 've passat es segar;
es fadrins i ses al-lotes
quimena de festetjar;
es varen vestir de seda
molts que solien captar
encara que em podrieu dir-me
(encara que me direu)
que això és quissà mermolar.
Sa cansó ya està acabada,
ya li som as cap d'allà,
si està mal estudiada
d'això no us heu d'admirar,
que es mestre que l'ha cantada
no està acabat d'ensenyar.
Per fer una cançó nova, etc.
