Jo us parlaré de s'anyada
que li deien s'any dolent;
es pobres passant miseri
i es rics gastant s'or lluent.
Que no els valia encara
per buscar manteniment,
en sa casa de famili
que hi hagués molta de gent.
I arribàrem a tal hora
que el món estava dolent,
que ses riqueses fugien
com s'aigo per un torrent.
Per fer una cançó nova
he tengut bon fonament,
vo la diré si'm recorda,
anit que em cau avinent.
Anit que em cau avinent
i presones m'han manat,
us parlaré, si em recorda,
d'aquell any dolent passat.
Es forns de fer pa que es veien
estaven abandonats,
ni es fumeral ni sa porta
estaven mica fumats.
Tampoc es molins de moldre
estaven molt enfeinats;
per ells tot eren diumenges
i dies assenyalats.
Per fer una cançó nova
he tengut bon fonament,
vo la diré si em recorda,
anit que em cau avinent.
Anit que em cau avinent
i tenc bona ocasió,
vos parlaré d'un diumenge
que en vàrem fer porfessó.
No hi dúiem sa bandera
ni hi havia cap sonador,
ni tocaven sa campana:
no era festa d'això!
Sa gent ensentimentada
en aquella ocasió,
tothom passava el rosari
o feia oració.
Si ho haguessen vist es moros
n'haurien tengut tristor
de veure tots aquells hòmens
com demanaven perdó.
Si es mirava la campinya
no es veia mica de verdor;
es que sembrava sa terra
bé perdia sa llavor.
Ses súpliques d'aquell dia
vengueren s'any avinent,
que Déu mos donà coïda
per tothom a bastament.
Per fer una cançó nova
he tengut bon fonament,
vo la diré si em recorda,
anit que em cau avinent.
En nom de Déu ribà s'hora
que s'ordi va madurar,
i en seguida es va conèixer
que sa gent s'agalipà.
Tot eren festes i xacotes
en 'ver passat es segar;
es fadrins i ses al·lotes
quimena de festetjar.
Es varen vestir de seda
molts que solien captar,
encara que em podreu dir-me
que això és quissà mormolar.
Sa cançó ja està acabada,
ja li som as cap d'allà,
si està mal estudiada
d'això no us heu d'estranyar,
que es mestre que l'ha inventada
no està acabat d'ensenyar,
i solament l'ha cantada
recordant lo que passà.
