Cançoner de les Pitiüses

A la finestra daurada estava na Blancaflor, sa mare la pentinava amb una pinteta d'or, sa padrina li aclaria els cabeis de dos en dos, sa tia els hi acordellava, amb un floc de nou colors, son germà se la mirava, amb aquestos uis de traïdor: si no fosses ma germana mos casariem els dos. La prengué per les mans blanques, la dugué a Sant Salvador en ser a pendre aigua beneita li cauen tres anells d'or. Ses donzelles que hi havia tramudaren de color, mossènyer diguent sa missa hi va perdre sa lliçó, per dir Dominus vobiscum, va dir si la tengués jo; es sagristà va respondre: més valdria que fos jo, perquè capellans ni frares no han de mester res d'això. Variant: Sa padrina li aclaria els cabeis de dos en dos, sa tia els hi acordellava amb un floc de nou colors