Cançoner de les Pitiüses

A la finestra daurada estava Na Blanca-Flor, sa mare la pentinava amb una pinteta d'or. Sa padrina li aclaria els cabells de dos en dos, sa tia els hi acordellava amb un floc de nou colors. Son germà se la mirava amb aquests uis de traidor: —Si no foses ma germana, mos casaríem els dos.— La prengué per les mans blanques, la dugué a Sant Salvador. En ser a pendre aigua beneïta li cauen tres anells d'or. Les donzelles que hi havia tramudaren de color; mossènyer diguent la missa hi va perdre sa lliçó, per dir dominus vobiscum va dir: Si la tengués jo!— Es sacristà va respondre: —Més valdria que fos jo, perquè capellans ni frares no han de mester res d'això.