Cançoner de les Pitiüses

Sa serena cau menuda i la nit mos diu adiós; recordaus, amor amada, de qui es recorda de vós. Volgueu de mi recordâ-vo-us que em vàreu encaptivâ, no us penseu que de poc siga bell jove, que molt temps ha; va sê sa primé vegada que us vaig la cara mirâ, i dins mon cor jo pensava: quin jovenet tan graciós. Sa serena cau menuda etc. Anau cobert dels bons aires, de riqueses i abundós; en riqueses i abundansis amb això no hi penseu vós. En los uis baixos per terra quan passau me saludau, no em gosau mirâ la cara, cert és que no vo'n folgau; de nits veniu, polit jove, que de dia no gosau de pô que la gent no diga que per aquí festejau, que per aquí festejau sent un jove tan graciós. Sa serena cau menuda, etc. Merexeríeu estâ dins d'un castellet hermós, cercuit d'hermoses roses acomparades en vós; però si us sentenciaven dalt de les presons majos totes les parets rompria plorant llàgrimes per vós. Sa serena cau menuda, etc.