Sa serena cau menuda
i la nit mos diu adiós,
recordau's amor amada,
de qui es recorda de vós.
—També de mi recordau's,
que.m vàreu encaptivà,
no us penseu de poc sia,
bell jove, que molt temps ha;
va ser la primer vegada
que us vaig la cara mirar,
i dins mon cor jo pensava:
¡quin jovenet tan graciós!
Sa serena, etc...
Anau cobert dels bons aires,
de riqueses i abundors.
Amb riqueses i abundancis
amb això no hi pensau vós.
Amb los uis baixos per terra
quan passau me saludau;
no em gosau mirar la cara,
cert és que no vo'n folgau;
de nits veniu, polit jove,
que de dia no gosau,
de por que la gent no diga
que per aquí festetjau;
que per aquí festetjau
sent un jove tan graciós.
Sa serena, etc...
Merexerieu estar
dins un castellet hermós,
cercuït de hermoses roses
acomparades amb vós;
però si vos sentenciaven
dalt de les presons majors,
totes les parets rompria
plorant llàgrimes per vós;
que en que la mar tornàs tinta
i el cel que de paper fos,
fossen els hòmens notaris
i de cada un n'hi hagués dos,
no bastarien a escriure
bell jove, nostros amors:
es que hem passat finsus ara,
es que passarem es dos.
Sa serena, etc...
