Cançoner de les Pitiüses

N'Emelis està malalte N'Emelis fia del rei le vesiten ducs i comtes i tote le reial gent Cuan se mare l'anà a veure me fie ¿quin mal haveu? es mal que jo tenc mamaré ja fa estone que'l sabeu Aquell hou que'm féreu beure metzinade me haveu no diguis ai tal me fie mirau que heus cundenereu Cunfesaus fiete meua i després cumbreguereu com estareu cumbregade testemen arreglereu No vus agradarà gaire es testamen que feré set castell tenc jo dins s'ille Tots set porten es nom meu En deix cuatre a don Carlus don Carlus es germà meu ¿I es altres tres me fie? ¿a ne qui els dixereu? Han de se per mes cambreras perquè mels acumudeu ¿se cadena d'or ma fie? ¿ane qui le dixereu? Se cadena i se diadema es cullá i es claué com totes ses altres joies son per le Vergué el Rusé A vos perque sou mamare vus deix un de's mantons meus perque cuan aneu a mise de mi vus ne reourdeu Es tambó i ses castanyoles perque suneu i balleu i en es riplá de s'escale un ganxu perque'l pengeu !Ai fie sa meua fie! ¿Tot aixó em deixereu? i de ses robes brudades fie meue ¿que'n fareu? Ses millós vui per murtaie qu'adurneran es cos meu pusaume es vestit de pel-les cuixinera i vel d'argen No faseu ai tal me fie que tot se tumba hu pudreix en ver-hu pudrid se terra llevo mare ja hu pendreu Ai fie sa meua fie ¿això es lu que'm dixareu? ai mare sa meua mare vus dixaré s'espós meu Besaulu i abrasaulu així com fa tens suleu sun pare s'hu escultave em su ministre de Deu Ai ai sa meua fie ¿que's aixó que vos dieu? ai pare com siré morte en pepés hu trubareu Diguen aqueixes paraules se n'hi entra es marit seu i acustanse an es llit deie perdunaume me mullé