Cançoner de les Pitiüses

N'Amèlits està malalta, n'Amèlits fia de rei, cavallers la van a veure, cavallers i noble gent. Llavò hi anava¹sa madrastra: -Fia meua, quin mal tens? -Es mal que jo tenc, ma mare, vós mateixeta el² sabeu, que em dàreu una beguda, de llavò la vida em deveu. -Confessau i combregau i faceu bon testament, [...] veiam equè³ em deixareu. -Tres palàcios tenc en França, tots confii que seran meus. Un lo deix an es pobres, pobrets, per l'amor de Déu; i s'altre el deix a ses monges, que m'encomanin a Déu; i s'altre el deix a don Carlos perquè és cosí germà meu; i an es meu pare li deix els creuers i es cadeners; i a vos madrastra no us deix res perquè no us ho mereixeu, sinó un dogal pes coll, que amb ell vos hi ofegueu.-